algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

En direcció prohibida

Inutilitat del vot útil
Es veia venir d'una hora lluny que el PSOE, en la present campanya electoral, utilitzaria com a principal recurs per captar el vot dels ciutadans la constant apel·lació al vot útil: «voteu-nos, no perquè nosaltres siguem els millors, sinó perquè som els menys dolents de tots els que tenen possibilitats de guanyar». L'apel·lació al vot útil és l'estratègia que més bons resultats dóna i ha donat des de sempre al PSOE, molt especialment d'ençà que el PP va llançar al foc la seva màscara -mai del tot convincent- de partit moderat i civilitzadament centrista i es començà a dedicar, amb absoluta desimboltura, al neofalangisme més ranci, més arqueològic i descarnat. Que l'apel·lació al vot útil dóna bons resultats als socialistes és una veritat ben evident. No cal comprovar cap dada en cap hemeroteca per confirmar-ho. N'hi ha prou amb donar un cop d'ull a la present campanya i adonar-se com, no només l'han convertit en l'eix central del seu programa, sinó gairebé en el seu únic punt entenedor i substancial. Qualsevol diria que és l'única arma de què disposen. O, per ser més exactes, l'únic sant -ja se sap que l'Església i el santoral sencer pertanyen als populars- al qual es poden encomanar.

Sí, ja sabem de sobres que això demostra que la qualitat democràtica del país està sota mínims. Persuadir l'electorat, no amb raons reflexionades, sinó amb supersticions i amb pors viscerals, no a base de conviccions sinó agitant el papu del PP tan ferotge i tenebrós: que modern, que racional, que civilitzat. Les tribus més salvatges del paleolític menys avançat no devien funcionar de manera gaire diferent. Amb tot això, és perfectament comprensible que l'apel·lació al vot útil resulti tan rendible als socialistes de l'Espanya actual. Perquè, avui igual com ha estat sempre, la majoria de gent, per molt i molt progressista que pretengui ser, és eminentment gregària, irreflexiva, grisa, conformista, covarda. Per això, a partir d'un cert nivell de benestar íntim i social i, també, de netedat de consciència, prefereixen l'ordre a la justícia, la pau als ideals, la tranquil·litat a les conviccions. I això fa que una part important de la ciutadania, davant la piromania permanent, potser demoníaca, del PP, amb qualsevol coseta no ja refrescant sinó tèbia en tengui prou.

En part és comprensible: el PP és tan brutal i bèstia, el seu sectarisme és tan radical i tan sense matisos, que en comparació qualsevol actitud calmosa i relativament pacífica ja pot semblar el súmmum de la moderació, la civilitat, el benestar i el respecte; tot allò, en definitiva, que una societat democràtica ha de garantir als seus ciutadans. I aquesta és la vasa que Zapatero -i el PSOE- juguen. Millor dit: és l'única vasa que tenen per jugar. Davant de la furibúndia tumultuosa i tòxica del PP, el PSOE pareix perfectament angelical fins i tot davant d'aquells suposats progressistes que no combreguen ni amb una quarta part del seu programa. Per aquest motiu, els socialistes se senten del tot legitimitats per tal de demanar a aquests ciutadans indecisos, ben intencionats i atemorits, el seu «vot útil». (Cosa que no deixa de ser fantàsticament irònica, perquè el vot útil, en el fons, no és res més que una variant mal dissimulada del conservadorisme més submís i covard).

Utilitat del vot inútil

La pregunta, però, és: ¿segur que votar el PSOE significa votar útilment? ¿Per què? ¿De quina utilitat parlem? Potser és útil per al votant de Izquierda Unida, espanyols (no espanyolistes) d'esquerres que, en el fons, només difereixen del PSOE en la variant de la gamma del color roig marxista que apliquen a cada un dels assumptes que tracten: certament, els d'IU apliquen una capa de roig tènue que, comparat amb el rosa pàl·lid dels socialistes, sembla el súmmum de l'esquerranisme, un color prerevolucionari, gairebé. En una democràcia liberal com la nostra, però, al capdavall no hi ha cap diferència substancial entre l'esquerranisme d'uns i altres. Per tant, sí: si ets votant d'Izquierda Unida i, per tal d'evitar la victòria del PP, decideixes concedir el teu vot al PSOE per una pura qüestió de pragmatisme, es pot dir que estàs practicant el vot útil. Molt bé, enhorabona, confiem que la jugada et surti bé i que la consciència no et clavi gaires fiblades.

Ara bé, per a un ciutadà illenc que pensi sobretot en clau d'Illes Balears, ¿què és el vot útil? ¿Existeix? ¿O és una entelèquia eficaç creada pels dos grans partits estatals i per la maquinària patriòtico-mediàtica espanyola, que, si hi ha una cosa a què aspira amb tota l'ànima, és arrabassar de soca-rel els obstacles que impedeixen un sistema polític on el bipartidisme pugui campar al seu aire, sigui l'amo absolut? Per a un ciutadà illenc que cregui que les Illes Balears són una província espanyola de segona o tercera categoria, els habitants de la qual es mereixen pagar molt i cobrar poc, una pobra província que no és digna sinó de ser considerada un balneari amb sol, cervesa i platja, o un complex d'oci massivament habitat, o un geriàtric més o menys de luxe, votar el PP és una necessitat urgent i votar el PSOE és un acte perfecte de coherència. Per a un ciutadà illenc, en canvi, que cregui que les Illes Balears fa massa anys que són espoliades econòmicament i maltractades culturalment, que a més cregui que aquest arxipèlag geogràficament privilegiat es mereix ser -i pot esser- alguna cosa més que la criada explotada de l'Estat, donar el vot al PSOE, per molt que sigui tapant-se el nas i amb mala cara, no és practicar el vot útil, ni suposa tampoc, de cap de les maneres, un acte més o menys dolorós i incòmode de pragmatisme polític. Més aviat és tot el contrari. Votar el PSOE no significa exercir el vot útil, sinó el vot rendit i resignat. Que és infinitament pitjor que el vot inútil.

PERE ANTONI PONS

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.