El català, a Madrid

La reclamació feta ahir per la coalició nacionalista Unitat per les Illes en el sentit que el català sigui considerat llengua oficial al Congrés i al Senat, juntament amb l'euskera i el gallec, i la decisió de dur aquesta exigència a les Corts en cas que obtinguin representació parlamentària s'ha de tenir molt en compte i ha de ser motiu de reflexió en aquesta campanya electoral. És més, es tractaria d'una petició feta per les Balears, seria la irrupció de l'Arxipèlag dins les grans proposicions que han de configurar l'Estat espanyol del futur, plurinacional i tolerant, única manera de convertir en realitat el principi d'igualtat davant la llei que tant prediquen i tan malament comprenen els dos grans partits estatalistes. En quant a la burocràcia que depèn de l'Estat central, sobretot la radicada a Madrid, dirigida fins ara per caps polítics també amb mentalital centralista, hagi d'assumir per llei la pluriculturalitat i el plurilingüisme, s'haurà fet una gran passa cap a la cohesió de l'Estat i cap a una nova visió política en la qual ningú no se senti discriminat per motius de llengua, cultura i lloc de naixement, valors a partir dels quals emanen les creences i les ideologies dels ciutadans, principis fermament defensats per la Constitució. El gran problema d'Espanya són les ments tancades de Madrid. Invoquen en fals la igualtat davant la llei per frenar l'avanç de les comunitats amb llengua diferenciada sense capir que aquesta realitat és la mesura de la devoció que senten milions de ciutadans perifèrics per la seva terra, la seva història i els seus principis. Aquest autoorgull i autoestima s'han de fer realitat a un Congrés que ha de deixar de banda la vella mentalitat tancada i excloent en nom de la llibertat i de la igualtat.