Aviat tot estarà a punt. Falten menys de sis mesos per al comença-ment dels Jocs Olímpics a Beijing, que duren del 8 d'agost fins al dia 24. I així com s'acosta la inauguració, uns i altres es van adonant de les implicacions d'aquests Jocs i de les complicacions polítiques i diplomàtiques que poden sorgir. La causa, per una part, és que el règim xinès no és del gust de tothom, no segueix les mateixes normes de les democràcies occidentals, no respecta els drets bàsics dels ciutadans que aquí tothom té més que assumits. I per altra que el govern de Beijing no tolera els dissidents i el debat obert. No està clar, ni a aquestes altures, si els Jocs són una festa esportiva que ajuda a incloure la Xina en la comunitat internacional o si resulten en un distanciament més pronunciat. Si, per exemple, alguns atletes s'organitzassin per fer una protesta contra el règim comunista i com tracta els dissidents polítics, cosa que es transmetria incontrolablement per totes les televisions del món en pocs minuts, què farà el govern de Beijing? Tancar-los tots a la presó? Expulsar-los per bàrbars? I bastaria que fos una cosa petita. Als Jocs de Mèxic el 1968 dos corredors americans que rebien la medalla d'or i de bronze per als 200 metres, Tommy Smith i John Carlos, abaixaren el cap i aixecaren un puny amb un guant negre per manifestar la seva oposicio al racisme a Estats Units. Encara els recorden. Una cosa així de senzilla a Beijing, per demanar més respecte dels drets humans o més tolerància envers les minories seria un escàndol oficial immediat. Però com evitaran aquest tipus de protesta, els xinesos? Han començat per dir a tots els comitès olímpics nacionals que han de fer respectar la carta dels Jocs Olímpics, que prohibeix tota manifestació política als participants. Beijing suposa que amb aquesta norma tendrà la situació prou controlada. Cap país no pot dir que no respectarà aquesta norma, i si algú no compleix, se suposa, serà el país d'origen de l'esportista rebel que s'hauria d'empegueir, i no la Xina. Els britànics, que estan tan decidits a fer negocis amb la Xina i per tant molt disposats a fer-los la bona als de Beijing, havien començat per prometre que cap dels seus atletes no farien declaracions polèmiques. Fins que ho saberen els atletes, i el govern ha hagut de retirar la promesa amb explicacions poc convincents que no era la seva intenció suggerir que els esportistes de sa Majestat no poguessin expressar la seva opinió lliurement. L'assumpte ja comença a anar malament, i en els propers sis mesos ben segur que es prerararan discursos i actes simbòlics, i alguns hauran de triar entre la protesta i la carrera esportiva. Tot i així, convenientment oblidarem per a la durada dels Jocs que la gran majoria dels futbolistes i qualsevol esportista que vulgui un espònsor i sortir a la tele a Europa és silenciat pels seus contractes aquí a occident com a cosa habitual. On s'ha vist mai un esportista amb opinions? Un esportista aquí mai no té llibertat d'opinar, com descriu molt clarament la lletra petita dels contractes que firmen. Però mai no diríem que els nostres esportistes més coneguts estan censurats ni que els trepitgen els drets humans. Serà molt diferent la nostra manera de veure-ho quan el mateix passa a la Xina.