«Pere: em podries indicar alguna referència bibliogràfica sobre els beneficis eclesiàstics i la seva història?». Aquest era el contingut d'un correu electrònic que un amic erudit m'envià, dijous, esperançat de trobar camí davant una dificultat que no acabava de descodificar amb claretat meridiana. «En una ocasió vaig haver d'estudiar aquesta temàtica per aclarir un capítol d'una biografia de [?] i em vaig adonar que l'Església mai no ha promogut aquest tipus d'estudis, entre moltes altres coses perquè és una qüestió que per ventura supera els límits del que es considera religiosament correcte». El beneficiat, en termes tradicionals, era un privilegiat, perquè tenia garantida una entrada econòmica segura per un servei religiós estable. El benefici depenia d'una renda en metàl·lic o patrimonial que generava una forma de vida que funcionà extraordinàriament bé des de l'edat mitjana fins a la revolució liberal. El liberalisme desmantellà la xarxa econòmica secular que l'Església havia mantingut com a element secular de poder. En conseqüència, el liberalisme era pecat, però amb alguns matisos, com reflectia el catecisme de Ripada: «¿Qué clase de pecado es el liberalismo? Un pecado gravísimo contra la fe. ¿Por qué? Porque consiste en una colección de herejías condenadas por la Iglesia. ¿Es pecado para un católico leer un periódico liberal? Puede leer las cotizaciones de bolsa». El negoci era permès i, com se suposa, individualment i col·lectivament els catòlics mai no han deixat d'exercitar-se, amb èxit, en aquest camp. No fa gaire, a Mallorca, morí un mossèn arruïnat, en la misèria, abandonat per la seva família. Havia tingut un negoci, un temps esponerós, amb un final dramàtic. Un clergue que forma part del col·lectiu de mallorquins del segle XX, la biografia dels quals només ha merescut silenci i històries en veu baixa, sobretot a les sagristies, perquè els diners mai no van sols, sinó acompanyats de vicis. Un correu electrònic, a posta de sol, dimecres mateix, em convidava a participar d'una associació d'estudiosos molt específica. La iniciativa partia d'un professor amic, Alfonso Botti, autor d'una de les obres (El cielo y el dinero, 1992) que millor ha desemmascarat la ideologia que ha generat el catolicisme antiliberal que, tanmateix, ha acabat fent teologia del capitalisme.