Ha sorprès que l'Estat espanyol no s'hagi alineat amb els seus principals socis europeus i dels Estats Units en la qüestió de Kosovo. És cert que, amb la boca petita, havia dit anteriorment que s'oposava a declaracions unilaterals d'independència. Però la pregunta és si se n'hauria desmarcat d'una manera tan contundent si el president rus, Vladimir Putin, no hagués tret el cas espanyol a l'hora d'oposar-se a la independència kosovar. S'ha de recordar que, durant el mandat de Zapatero, s'han enviat tropes espanyoles d'interposició tant a Bòsnia com a Kosovo per fer costat als militars nord-americans, britànics i francesos, que fa anys que hi treballaven perquè el procés independentista desembocàs en la declaració que es produí diumenge. Això no era cap secret per a ningú. També resulta sorprenent que el Govern espanyol es posi de banda de les opinions d'estats com Xipre i Bulgària i en contra del Regne Unit, França i Alemanya, els seus grans models aquests darrers lustres. Així mateix, s'ha de recordar que unitats de l'Exèrcit de l'Aire espanyol estaven enquadrades en les forces que atacaren Belgrad des de la base italiana d'Aniano ara fa uns anys, i que posaren fi a les idees de la Gran Sèrbia de Milosevic. En tot cas, tothom dins l'Estat espanyol, sigui quina sigui la seva ideologia i els seus sentiments, ha destacat que Kosovo és als antípodes del que puguin ser Euskadi o Catalunya. No hi ha punt de comparació possible. Tal volta, hauria estat més intel·ligent per part de Zapatero i de Moratinos dir que el cas kosovar és «únic» i no desmarcar-se així dels estats que, durant tant de temps, eren els seus aliats. Però els complexos interns hi han pesat més que no les conviccions.