L'espectacular acció de Greenpeace, que ahir desplegà una pancarta gegant a Son Reus, resulta sorprenent si es pensa contra qui va dirigida. La planta incineradora de Tirme és modèlica en tots els aspectes, llevat d'un: ha quedat petita per destruir tot el fems que genera la població de Mallorca. Fa deu anys l'eliminació dels residuus era un problema sanitari. Ara ha deixat de ser-ho.
És cert que existeixen altres sistemes més ecològis que la incineració, com el que han posat en marxa a Menorca el Consell i els ajuntaments: el triatge i el compostatge. Però les dimensions d'una illa no són comparables amb les de l'altra. Ara per ara no sembla factible que tots els residus inorgànics que es generen a Mallorca puguin ser remesos per vaixell a la Península, i la resta tractats i reciclats aquí. També sembla inversemblant que, amb les inversions ja realitzades, es pugui canviar la incineració pel compostatge d'un any per l'altre sense que això signifiqui una despesa encara major per als contribuents.
Però sempre és bo aprendre de qui sap. Per aquest motiu, i des d'aquest article editorial, pensam que la passa següent de Greenpeace hauria de ser reptar els responsables del Consell a un debat a partir de la realitat mallorquina. Seria interessant confrontar els seus punts de vista i saber com es podria planificar la transició d'un sistema a un altre, quin preu tindria i quins beneficis reportaria.
Greepeace pujà ahir a les altures i desplegà una pancarta gegant. Com a efecte propagandístic, com a element de conscienciació, l'acció va ser brillant. Però, i ara, allò que realment importa és tocar amb els peus a terra. Com es fa, això?
