Una de les conquestes importants en aquesta darrera legislatura de ZP ha estat, sens dubte, la Llei d'Igualtat. Sí, aquesta que ha recorregut el PP i que ha quedat amb un pam de nassos quan ha vist que el Constitucional li ha trabucat la seva denúncia. La Llei d'Igualtat constitueix un cos jurídic bàsic que cal ajuntar a d'altres lleis de caire social que el govern socialista ha posat en funcionament: la de matrimonis homosexuals, les relatives a Medi Ambient "gran feina ha fet Cristina Narbona, de manera silenciosa i discreta!" i, com a perla fonamental, la llei de Dependència, que constitueix el quart pilar de l'Estat del Benestar.

Però val a dir que la Llei d'Igualtat no necessàriament ens ha d'acontentar en el cent per cent. L'esperit de la llei pretenia equilibrar el 40%-60%, no adjudicar una quota a les dones. Representa una passa decisiva, però hem de tenir en compte que li manca donar alguna volta més per poder ser més completa, més decisiva. Sobretot perquè la llei, com totes, és interpretable, i com ho fan? Just es pot fer des del poder i a on les dones no consolidam el nostre espai, perquè són ells i no nosaltres, qui l'administra. I, en aquest sentit, no arribam a assolir el percentatge assignat a les dones: per exemple, a les llistes paritàries actuals al Congrés representam sols el 37'1%. Jo em deman per què aquesta xifra no la podem apuntar als homes, i quedar-mos les dones amb el 60%. Els homes, que acaben sempre per cuinar moltes de les coses importants, són els que fan la lectura més adient per als seus interessos. Tot partint del gran avanç que representa la llei, hauríem de tenir ben present que urgeix mantenir una pressió de gènere sobre aquest tema, per tal de no desmotivar les grans esperances que ha generat la seva aprovació. Per primera vegada, disposam d'un cos legislatiu important, inèdit a la nostra història, que situa les dones en el lloc que els pertoca, per la qual cosa hem de demanar als homes que segueixin en el pas de la igualtat vertadera. I als retrògrads que demanen endurir les polítiques socials, que s'ho facin mirar i que aprenguin més i millor de tots els sacrificis que, en el passat, en el present i en el futur, les dones seguiran fent per construir una societat millor.