Sempre havia cregut en la frase atribuïda a Llorenç Villalonga que diu que «entre el bé i el mal, només hi ha un malentès». I crec que ho hauria continuat fent si no fos que han estat convocades les eleccions generals i tot són promeses, i tot són proclames... i també cartells. Si la setmana passada parlàvem d'en Rajoy, que ens feia l'ullet des de les tanques publicitàries, ara ho farem d'en Zapatero, o del PSOE.

Resulta que si la setmana passada teníem la certesa que el PP mostrava el llautó "el lingüístic, a través dels cartells. Molt hipòcritament n'han fet una somada llarga en català, els del PP" ara és el PSOE qui el mostra, el llautó. La percepció que tenc és que són ben pocs els cartells fets en català. Fent, si fa no fa, els mateixos itineraris, resulta que del PSOE només n'he vist un que parla en la nostra llengua, mentre que els del PP en són més. Aquesta dada contrasta amb el suposat i escainat «nuevo talante» i totes les monsergues més que s'empatollen els del PSOE. No he vist, tampoc, la cara del cap de llista, sinó només la d'en Zapatero, cosa que demostra, amb una dada que afegiré més endavant, que dins el context estatal pintam menys que una regadora.

Hi ha una altra dada que m'agradaria que s'hi fixassin. Si mal no record, en les passades eleccions autonòmiques, el PSOE posava a disposició dels electors una pàgina web. Crec que era PSIB-PSOE.org. Ara, ho podeu comprovar en voler, el missatge és molt clar, les sigles de la sucursaleta regional han desaparegut i, en canvi, hi ha un ben llampant punt ES. Per si d'acàs no ens quedava clar. Per si fos poc, en ZP va participar aquesta setmana en un programa de la Cuatro i algú li va fer una pregunta en el sentit de si garantiria que un fill "de la interlocutora" pogués estudiar en castellà a Catalunya. La resposta va ser típica del «nuevo talante», va embullar un poc la troca, no va dir que sí, ni que no, ni que per ventura, però vaja, tots ho tenim ben clar per on aniran les coses si els partits nacionalistes no fan un bon resultat a les urnes.

I per acabar-ho de rematar, perquè puguem tocar ben amb els morros allò que som els illencs per Madrid, resulta que aquests dies he estat per Barcelona. La meva sorpresa ha estat quan he vist que allà no hi ha cartells d'en ZP, com a mínim no n'he vist cap, en canvi, per salar i per vendre hi ha el de na Carme Chacón, amb un somriure estúpid i cínic, d'orella a orella i un eslògan bilingüe integral, «La Catalunya optimista». Ah, i cap al·lusió a la marca PSOE, tot és PSC. Més enllà dels insults que pugui suposar per molts de catalans aquest cartell amb l'eslògan inclòs (quin optimisme es pot respirar després de Rodalies, Fecsa, etc. ?), per mi va suposar un altre insult. Un partit que se les dóna de tot allò que ja sabeu, obert, plural, que defensa els interessos i els trets diferencials de les Illes, com és que no fa una campanya diferenciada com fan els seus homòlegs de Catalunya?

Deia allò que entre el bé i el mal només hi ha un malentès. No és cert. El malentès és només entre el mal i el mal, entre que te l'entrin amb eixut o que t'hi posin un poc de vaselina verbal. En el primer cas, tot és dolor, en el segon, tot i que potser la premuda és més suau, els resultats finals són devastadors i decebedors perquè t'han barrinat sols sense témer-te'n. I això psicològicament és molt dur. Tanta sort que enguany, per als que a vegades fan el doble vot, aquí una cosa, allà una altra, hi ha una alternativa ben clara. Com a mínim jo la hi tenc, i tu?