Una de les notícies econòmiques més silenciades de l'any ha estat la venda per part del Banc d'Espanya de part de les seves reserves d'or. No sé per què tant de mutisme en una operació d'aquesta envergadura: en dos mesos s'han desfet de més del 20 per cent de la seva provisió, passant de 523 tones fins a una mica més de 300. Abans Espanya era l'onzena economia pel que feia a la possessió d'aquest metall preciós, el cabal del qual sempre fluctua, però el que no és acceptable és que, de cop, com qui diu en un parell de dies, el Banc d'Espanya operi d'aquesta manera, venent en una tan gran desmesura. Les reserves han baixat més del seixanta per cent; la riquesa de l'Estat està sent dilapidada, encara que tot el que ens diuen és que es tracta de 'reajustaments tècnics'. Certament és necessari ser un economista expert per a jutjar l'oportunitat de la decisió, tot i que ha estat vendre's el metall i el preu d'aquest en el mercat internacional ha començat a ascendir: s'ha valoritzat més d'un trenta per cent en un any, que no és poca cosa. Els experts, però, ens expliquen un símil curiós: el de la família que s'arruïna. ¿Què fa? Vendre's l'or per eixugar deutes i mantenir l'aparença de l'esplendor acostumat. Els números semblen encaixar però s'està perdent patrimoni i empobrint els hereus, que al final només trobaran deutes. Això és el que està fent el Banc d'Espanya. Teòricament aquest actua amb independència del poder executiu, però la mà de Zapatero és prou llarga i arriba fins a Fernández Ordoñez. Sigui com sigui, sembla que la mesura és prou desbaratada, ja que, davant una crisi mundial, l'or és un punt decisiu per aguantar una economia forta. A mi, tot això no pot deixar de recordar-me el mite de l'or de Moscou, això que durant molts d'anys es va contar de la República espanyola, que va vendre el metall a Stalin per poder intentar finançar la victòria en la guerra civil. Un or del qual es va perdre la pista, ja que tots els implicats en la venda van desaparèixer. I és que a Espanya tot el que envolta l'or sempre s'ha acompanyat d'un mutisme curiós.
Melcior Comes, escriptor
