La gens subtil amenaça de Vladimir Putin en parlar de «doble moral» a la Unió Europea, perquè dóna suport a la independència de Kosovo mentre que no respecta, a Espanya, els que no volen pertànyer a aquest estat, s'ha d'analitzar des d'una perspectiva internacional. Així mateix es té en compte que el president rus ho diu en benefici seu i no perquè tingui la més mínima simpatia cap als nacionalismes històrics dependents de la Constitució espanyola. Basta recordar allò que feren els russos a Txetxènia, ara fa uns anys, per entendre que, a Moscou, no hi ha gens de respecte cap a les reivindicacions nacionals. Tot el que fa Putin és en defensa del règim de Belgrad, de l'ortodoxa Sèrbia, la gran aliada de Rússia des del sege XIV .

Putin està molt nerviós, perquè les fronteres de la Unió Europea són molt a prop d'Ucraïna i ja han arribat a Polònia, Romania i Bulgària. Per això amenaça. I la situació és cada cop més preocupant. No s'ha d'oblidar que la Primera Guerra Mundial començà quan Àustria, esperonada per Alemanya, decidí atacar Sèrbia. I no s'ha d'oblidar tampoc que unes males relacions entre Europa i Rússia ens perjudicaria a tots. L'avanç en l'autogovern de les nacionalitats històriques dins l'Estat espanyol ha de venir des del pacífic i civilitzat impuls de les respectives societats civils, però mai pels jocs d'interessos dins el tauler internacional. El record de la Guerra de Successió, amb França aliada de Felip V, i Anglaterra, de l'antiga Corona d'Aragó, ha de servir d'exemple. Al final, els vençuts foren els països de parla catalana. La derrota la patiren la seva llengua, cultura, drets i autoestima. Això és el que s'ha de recuperar, amb seny, concòrdia i sense perilloses interferències interessades.