Qüestió de moneies

Així mateix s'han torbat més mig any a mostrar què cerquen els partits polítics en una televisió pública, IB3 en el nostre cas. Una vegada tancada l'època del partit únic que tenia la televisió, a més d'altres mitjans, com a una terminal propagandística de la seva organització, la pluralitat inaugurada ha de significar, segons els molt plurals membres de tots els partits, en repartir equitativament el pastís i convertir els mitjans públics en múltiples terminals dels múltiples partits. Allò tan palpat de recórrer a la utopia de tenir la BBC com a model s'ha oblidat a una velocitat que esparvera i no els acaba de fer el pes comprovar que, quan es deixa un mitjà en mans dels professionals, els polítics perden la seva capacitat d'incidir-hi. A favor dels nous polítics s'ha de dir que no hi havia antecedents de llibertat i de vocació de servei públic en els mitjans pagats per tots i que no és senzill canviar al rumb a un vaixell que anava a tota màquina amb el pilot automàtic sintonitzat amb la brúixola particular del fugat Matas. D'acord, tots n'hem d'aprendre i no és fàcil. Però la proposta que encapçalen els membres del PSOE en el Consell d'Administració d'IB3 demostra que n'han après massa aviat. El PP no tenia aquest problema: el fugat Matas, quan encara era president, reunia la direcció de l'ens a l'Hotel Son Vida per a repartir les consignes i, a més, l'hereva del mort (segons pròpia declaració), la senyora Estaràs, ho defensà sense embuts en el Parlament quan entaferrà als que ara governen la frase que resumeix tot un elevat pensament democràtic: quan vostès governin, ho canvien. Deixarem de banda que el canvi ha suposat pagar algunes indemnitzacions a aquells que, segons implícitament reconeixia l'actual cap de l'oposició, treballaven per a ells. Deixem-ho fer. Però el que mai no podíem imaginar és que els partits del govern Antich ho seguissin fil per randa i ara pretenguin tenir professional teledirigits des de les seves seus. En veurem de grosses.