Així mateix s'han torbat més mig any a mostrar què cerquen els partits polítics en una televisió pública, IB3 en el nostre cas. Una vegada tancada l'època del partit únic que tenia la televisió, a més d'altres mitjans, com a una terminal propagandística de la seva organització, la pluralitat inaugurada ha de significar, segons els molt plurals membres de tots els partits, en repartir equitativament el pastís i convertir els mitjans públics en múltiples terminals dels múltiples partits. Allò tan palpat de recórrer a la utopia de tenir la BBC com a model s'ha oblidat a una velocitat que esparvera i no els acaba de fer el pes comprovar que, quan es deixa un mitjà en mans dels professionals, els polítics perden la seva capacitat d'incidir-hi. A favor dels nous polítics s'ha de dir que no hi havia antecedents de llibertat i de vocació de servei públic en els mitjans pagats per tots i que no és senzill canviar al rumb a un vaixell que anava a tota màquina amb el pilot automàtic sintonitzat amb la brúixola particular del fugat Matas. D'acord, tots n'hem d'aprendre i no és fàcil. Però la proposta que encapçalen els membres del PSOE en el Consell d'Administració d'IB3 demostra que n'han après massa aviat. El PP no tenia aquest problema: el fugat Matas, quan encara era president, reunia la direcció de l'ens a l'Hotel Son Vida per a repartir les consignes i, a més, l'hereva del mort (segons pròpia declaració), la senyora Estaràs, ho defensà sense embuts en el Parlament quan entaferrà als que ara governen la frase que resumeix tot un elevat pensament democràtic: quan vostès governin, ho canvien. Deixarem de banda que el canvi ha suposat pagar algunes indemnitzacions a aquells que, segons implícitament reconeixia l'actual cap de l'oposició, treballaven per a ells. Deixem-ho fer. Però el que mai no podíem imaginar és que els partits del govern Antich ho seguissin fil per randa i ara pretenguin tenir professional teledirigits des de les seves seus. En veurem de grosses.
Perquè la proposta de quotes de pantalla segons representativitat és la pretensió estúpida d'aplicar criteris quantitatius a allò que només s'hauria de moure per qualitatius. És clar que la qualitat no és una ciència exacta i, per tant, exigeix dels avaluadors una preparació i coneixements, com a mínim, a l'alçada dels avaluats. Com que els membres del Consell d'Administració es declaren incompetents per aquesta tasca, en lloc de demanar ser rellevats per col·legues capacitats, exigeixen reduir la programació a un inventari de minuts avaluables amb una plantilla tipus test. És evident que jo mai no faré part d'un tribunal encarregat de jutjar una tesi doctoral de física quàntica a no ser que, per aconseguir-ho, es forçàs el ponent de la tesi a convertir-la en un enfilall d'ítems avaluables amb plantilla. Cert que, en el meu currículum, podria bravejar d'haver exercit tan alta magistratura. Però no ho és menys que, empegueït, m'hauria de callar quan em diguessin que la tasca feta la podia resoldre igual però més aviat qualsevol ordinador del segle passat o una moneia ben ensinistrada. Es deu tractar d'això: o posar moneies al capdavant dels informatius o posar-les al capdavant dels consells que les han d'avaluar. Gran canvi.
