La setmana del 28 de gener al 3 de febrer ha estat particularment rica en generació de dades i informació econòmica i financera de primer nivell. El FMI ha descartat que els EUA es trobin en recessió o a les portes d'una recessió. Ha concretat el seu diagnòstic en una reducció de la taxa de creixement nord-americana en el conjunt del 2008 de 7 dècimes: passarà d'un 2,2% a un 1,5%. D'altra part, la Fed decidí reduir (30 gener) la taxa de l'interès d'intervenció, del 3,5% al 3%, cosa que suposa una baixa agregada de 125 punts bàsics en els darrers 10 dies de gener. La taxa d'interès s'havia baixat del 4,25% al 3,5% el 20 de gener. Val a dir que no solament s'han reduït significativament els interessos, sinó que a més s'ha mostrat la disposició de la Fed d'acordar noves baixes o alces, amb diligència, agilitat i rapidesa, d'acord amb l'evolució dels mercats financers. Les taxes d'interès nord-americanes en vigor són negatives en termes reals (inferiors a la inflació: 3,9%), cosa que els dóna una important capacitat d'animació de les decisions de consum i inversió d'empreses i consumidors.
El Banc d'Espanya va fer públiques les seves estimacions sobre el creixement del PIB el 2007 (3,8%). Les previsions del FMI sobre l'evolució del PIB espanyol el 2008 situen la taxa de creixement en un 2,7%, que tot i ésser significativament inferior al de l'any passat, manté una entitat i una envergadura notables. Dit d'una altra manera, es tracta d'una taxa compatible amb la creació d'ocupació i el seu augment net en termes agregats.
Situada en el context d'una desacceleració econòmica global, l'economia de les Balears es comportarà el 2008 de manera moderadament expansiva, d'acord amb les previsions que el divendres dia 1 de febrer varen fer públiques, d'una part, el Conseller d'Economia i Hisenda del Govern i , de l'altra, la Cambra Oficial de Comerç de Mallorca. En ambdós casos les previsions coincideixen en un diagnòstic d'alentiment del creixement. La Cambra estima que la taxa de variació del PIB passarà d'un 2,9% (2007) a una posició que es mourà dins d'una forquilla del 2,7% al 2,4%. Aquestes estimacions són coherents amb les nostres (publicades al comentari de la setmana passada), que situen el creixement de les Balears en el conjunt d'enguany entre l'1,8% i el 2,2%. Les petites diferències dels càlculs poden ser degudes a la diferent estimació dels multiplicadors de la demanda turística i de la demanda d'inversió en construcció.
Una darrera notícia important de la setmana ha estat la referència a l'avançament tant com serà possible de la inversió pública autonòmica. El seu import serà de l'ordre de mil milions d'euros (el 2008), amb un creixement del 28%. Es destinarà prioritàriament a utilitzacions socials (habitatges protegits, educació, residències, xarxa viària, transport públic i investigació). Val a dir que les aplicacions citades tenen un multiplicador de la renda elevat, una incidència rellevant en el mercat de treball i una repercussió directa sobre els nivells col·lectius de benestar.
En suma, no hi ha motius suficients per a la inquietud. L'anàlisi dels fonaments reals no detecta indicis susceptibles d'abonar inquietuds justificades. És cert que hi ha més incertesa que fa uns mesos i que les incerteses d'ara són més grans que les de fa unes setmanes. Aquestes es donen associades a una desacceleració del creixement, àmplia i generalitzada, però exempta de senyals objectius de recessió als EUA. Més encara, es donen amb un ampli consens de creixements positius al conjunt del món (4,0%), Europa, Espanya (2,7%) i les Illes Balears.
Miquel Alenyà, economista
