No seria gaire mal de fer trobar persones que consideren que «Las ideas claras con Rajoy» -la frase que apareix en els cartells del PP amb la imatge del seu líder- no és gaire afortunada. No ho és perquè la claredat no és precisament el qualificatiu que millor defineix l'exposició d'idees en les intervencions públiques de Mariano Rajoy; tant des del punt de vista de la precisió amb què usa les paraules o construeix les frases, com si ho miram pels continguts (respostes que defugen les preguntes, descripcions que no es corresponen amb la realitat, aparellament de mètodes i objectius incompatibles, etc.); com a mínim en els àmbits que millor conec. La recent entrevista amb Mònica Terribas n'és un bon exemple, tal com reflecteixen la impressió dels qui la seguírem en directe i els abundants comentaris que se n'han fet en aquest diari i en altres publicacions.
Però, potser, vaig equivocat perquè l'eslògan no es refereix a les idees que fan públiques, sinó a les que mantenen ocultes. De vegades, la casualitat contribueix a presentar-te situacions que esdevenen metàfores per fer palès el que en la realitat és un garbuix -sovint cercat- de fets i contrafets.
Dissabte passat, devers migdia, un bon amic, que acabava de passar amb el cotxe per la rotonda que uneix la carretera d'Inca amb Alcampo, em va telefonar des del mòbil -supòs que després d'haver-se aturat a la vorera- per contar-me què hi havia vist. Com que no n'era gaire lluny, m'hi vaig desplaçar immediatament i hi vaig arribar just per encara ser a temps de fer la foto. Els operaris d'una empresa de publicitat tenien a mig empaperar una tanca i es podia veure una part del nou anunci i una part del vell, tal com mostra la foto. El nou, el cartell del PP, amb Rajoy i «las ideas claras»; el vell, quasi tapat del tot, el de la commemoració dels vuit-cents anys del naixement de Jaume I, que encara hi treia un tros de cap. Tot un símbol: «las ideas claras» fan desaparèixer la recordança de l'origen de les Balears tal com han estat fins ara, des del punt de vista social, cultural i lingüístic, i del mite, potser, més capital de la nostra tradició. I, més il·lustratiu és encara, si tenim en compte que dissabte era el dia central de la commemoració i que, aquesta foto, va ser feta a l'hora que al Consell de Mallorca diverses personalitats llegien fragments del Llibre de fets, la crònica del monarca. Mentre uns ho commemoraven llegint el Llibre de fets, «las ideas claras» feien el fet d'esborrar-ne el record, coronat amb un fons de repic -inaudible per als dos operaris- de les campanes de la Seu i de les cinc parròquies del centre de Palma, que s'afegiren a la celebració. Potser les casualitats ens volen dir que quan al PP parlen de les idees clares no es refereixen a les que exposen en els discursos -que no ho són gens- o a les que volen suggerir amb alguns gestos, sinó a les ocultes -que aquestes sí que les hi tenen, ben clares.
Però no tot està perdut. Un poc abans, el mateix dia, festivitat de la Candelera, havia anat a la Seu amb uns amics per veure la famosa projecció de la rosassa de l'altar major sobre la paret oposada. Estava ennigulat; per tant, frustració generalitzada entre la molta gent que s'hi havia congregat. Però, mira per on, la desventura inicial ens permeté ser testimonis d'una meravella encara més poc freqüent: els núvols van deixar passar els raigs del sol precisament només en el moment en què coincidien els eixos verticals de les dues rosasses (la real i la reflectida). Entre l'inici i el final de la projecció va passar devers un minut, màgic. Al cap d'una estona es va tornar a repetir, amb la imatge ja fora de l'eix. Segur que qualcú va pensar que era un regal de la providència divina per indemnitzar-nos de la claredat d'idees que il·lumina la croada de la Conferència Episcopal.
