Una jerarquia catòlica colèrica i bel·ligerant ha fet aquests dies una passa més de cap a la plena identificació dels seus objectius amb els de la dreta més reaccionària, que és la que ara mateix marca el rumb i les velocitats del PP. Després de la declaració d'intencions electorals per part de Martínez Camino com a portaveu de la Conferència episcopal, hem assistit a un espectacle que degrada la política: els mandataris del PP han assegurat que no deduïen del comunicat que la Conferència demani el vot per a ells. Hi ha maneres més grolleres d'insultar la intel·ligència de la gent, però aquest episodi ens mostra fins a quin punt els «populars» estan disposats a usar-les totes. No obstant això, no seria gaire apropiat acusar el PP de complicitat amb els bisbes espanyols, si es pensa que aquestes conjures no estan prohibides en cap codi de les pràctiques polítiques. S'entén que l'extrema dreta espanyola empri totes les armes al seu abast i sumi totes les forces que li són favorables. Si hi ha alguna actitud reprovable en aquests afers és la de l'Església i la del Govern de Zapatero. Quant a l'Església, el vicepresident de la Conferència, el cardenal arquebisbe Cañizares, va ser ahir l'encarregat de llançar bidons de gasolina a la foguera, per evitar que l'escàndol vagi encalmant-se a poc a poc. Proclama Cañizares que l'Església es limita a dir la paraula de Crist, i adopta un to martirològic en assegurar que els poders d'aquest món no la silenciaran. Lamenta amargament Cañizares que es critiqui la jerarquia catòlica, en un gest de regust inquisitorial inequívoc. Podria ser que, per a alguns catòlics, Cañizares hagi invocat el nom de Déu en va, però no som nosaltres qui per jutjar-ho. En qualsevol cas, una part de la societat esperàvem, i no d'ara, que Zapatero miràs de front una realitat vergonyosa i posàs els fonaments d'una nova situació en què els ciutadans no haguem de contribuir a mantenir una Església tan retrògrada, tan reaccionària i intimidatòria com la que representa aquesta Conferència episcopal espanyola. Una Església dedicada, per més que empri Crist com a coartada, a fracturar la societat, per començar que es financi amb els seus propis recursos.