algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

Europa, Europa

L'any 1963 Elia Kazan va dirigir l'excel·lent pel·lícula Amèrica, Amèrica, a la qual es descriu la història d'un al·lot grec de Turquia en la seva recerca d'una vida millor que es concreta en la immigració cap als Estats Units. Tot i que Amèrica continua exercint molta capacitat d'atracció sobre milions de persones, des de fa molts d'anys, Europa també s'ha convertit en terra d'acollida i, per molta gent, significa una esperança de vida millor.

Però per un altre cantó, des d'un punt de mira polític, Europa, i de manera més concreta la Unió Europea, representa un model democràtic avalat per segles d'història. En el nostre continent, efectivament, s'hi ha desenvolupat la democràcia, el parlamentarisme, la ciència i la filosofia. També és cert que en el nostre mateix continent és on s'han duit a terme les més grans massacres de la història, exemplificades pels desastres de les dues darreres guerres mundials, els horrors del nazisme i l'estalinisme, les guerres civils i tants i tants d'altres moments vergonyosos del nostre passat recent. Però, per molts de nosaltres, que fa trenta anys miràvem amb enveja les democràcies europees i el procés d'unió de les comunitats europees, Europa és, no pot ser d'altra manera, la concreció institucional de la llibertat, la tolerància i la possibilitat mateixa d'un futur mínimament humanitzat.

Per ventura, com Stavros, l'al·lot grec de les muntanyes anatòliques, podríem exclamar, canviant-ne el continent, «Europa, Europa». Jo pens que és així, que encara és així. Però també de cada dia acumulam més desil·lusions i més desenganys. La nostra mare Europa sovint exerceix de madastra. És una pàtria massa llunyana i artificiosa i, sobretot, no està regulada per mecanismes transparents que canalitzin l'opinió dels ciutadans. De l'Europa institucional tant ens podem esperar decisions valentes, a vegades per simple comparació amb l'actuació dels Estats Units de George Bush, que ens mostren l'existència d'un «model europeu» possible, com molt sovint, a l'hora de les grans decisions estratègiques, tenir la impressió que el qui comanda és l'entramat dens d'interessos dels grups de pressió.

Si no fos així no ens explicaríem algunes posicions de la Unió Europea que contradiuen tota la retòrica a favor del medi ambient i contra el canvi climàtic. En especial criden l'atenció les mesures a favor d'un model agrari intensiu i poc sostenible, socialment com ambientalment. Ho veim en tres casos molt clars: en la posició de la Comissió Europea davant els OMG intentant contrarestar les decisions dels estats membres més crítics amb aquest model d'industrialització agrària i alimentària; en el decidit foment dels agrocombustibles que posa la humanitat al punt d'una catàstrofe ecològica i d'un desastre alimentari; en l'eliminació progressiva dels aspectes socials de la Política Agrària Comuna (PAC), per convertir-la en una eina que més que ajudar els pagesos i afavorir els consumidors, sembla que existeix per beneficiar els grans grups d'interessos de l'agrobusines. Aquestes coses ens fan pensar que als passadissos de Brussel·les comanden els que tenen més recursos econòmics per influir i organitzar-se en poderosos lobbies de pressió. Sense aquesta premisa no s'entén l'abandó de la defensa dels consumidors i dels agricultors que per moments està guanyant la partida a la Unió Europea.

Malgrat tot, Europa ha estat capaç d'instaurar el principi de precaució alimentària i l'obligatorietat dels etiquetats dels productes que contenen transgènics. També cal posar a l'actiu europeu la resistència a l'ús de l'hormona transgènica BST, creada per Monsanto, que augmenta la producció de llet de les vaques (cosa que li està ocasionant l'atac ferotge dels representants dels Estats Units dins l'OMC).

N'hi ha una de freda i una de calenta. I així continuam en aquesta contradicció entre l'Europa de l'esperança i l'Europa dels mercaders. Tanmateix allò que de més valuós té Europa és la seva opinió pública, el factor principal per fer avançar un «model europeu» que, tanmateix, va fent el seu camí.

Mateu Morro

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.