La decisió de la Confèrència Episcopal de demanar el vot als catòlics per als partits que no hagin dialogat amb terroristes, ha desfermat la lògica tempesta política ja que, en la pràctica, implica demanar que el sufragi no sigui per al PSOE.I com que altres forces també s'han mostrat públicament partidàries d'aquest diàleg, això, en la pràctica, vol dir que per exclusió les preferències episcopals van dirigides al PP.
La Conferència Episcopal és lliure de mostrar les seves preferències polítiques i, també, de fer públiques les seves preferències. A més, és bo que en una democràcia consolidada tothom mostri la seva autèntica voluntat política amb la cara alta i sense amagar-se'n. El que no és tan legítim és posar-hi l'excusa del terrorisme i menys satanitzar els que han fet esforços molt grans per aconseguir la pau. L'Església, en altres etapes del desenvolupament democràtic, també ha fet intents en el mateix sentit. Resulta del tot il·lògic, fins i tot des del punt de vista de la moral catòlica, negar el vot als que fan de la concòrdia, la no-violència i la llibertat les primeres divises de la seva praxi de Govern. La Conferència Episcopal hauria de recordar, a l'hora de fer partidisme, que fou Zapatero "i les forces polítiques que li donaren suport en el Parlament" qui, com a primera mesura important de Govern ordenà la retirada de les tropes de l'Iraq, convertit en un dels més terribles focus de terrorisme que es recorden a causa de l'inici d'una guerra insensata, a la qual donà suport material i moral un Govern del PP presidit per José María Aznar. La Conferència Episcopal s'ha ficat dins un terreny que no beneficia gens el pes ni el respecte que hauria de tenir dins la societat actual.
