Cimera. Fa una estona que han arribat sons de marxa militar al
meu despatx del grup parlamentari. Guaitant al balcó, he pogut
veure una vistosa desfilada de soldadets de plom, que devien fer
els honors a la comitiva dels Zapatero, Merkel i companyia. Tot el
redol entre Cort i la Seu està engalanat de banderes espanyoles,
europees i alemanyes. Després he baixat, i he fet a peu els cent
metres del carrer Palau Reial que separen l'edifici dels grups
parlamentaris de l'edifici principal del Parlament. He gaudit de
l'escena costumista de l'aglomeració de jubilats i turistes
desenfeinats, juntament amb un parell de grups escolars disposats a
aclamar els líders, tot envoltat d'un colossal desplegament
policial. Dec tenir un problema de visió, perquè de sobte ho he
vist tot en blanc i negre, amb aquella textura característica de
les pel·lícules de Berlanga. Ens fan fer, irremeiablement, de
província.
Grande se'n va. Vicente Grande anuncia que deixa d'invertir a
Mallorca, on se sent criminalitzat. Denuncia que l'esquerra radical
és la responsable d'una exitosa campanya de desprestigi. No
aclareix si la conversió sobtada del PP a la fe proteccionista
també és resultat d'aquesta campanya. La seva queixa segueix el
guió de qualsevol lament empresarial: nosaltres que cream riquesa,
i mira com ens tracten. L'argument sempre omet que la riquesa que
creen és basicament per al seu ús particular. Com una amant ofesa,
Grande anuncia que el maltracte rebut l'obliga a anar-se'n amb un
altre: haurà d'orientar les seves inversions cap a Mèxic i la
República Dominicana. És molt dur, haver de deixar d'invertir a
casa teva i haver-te de conformar amb les condicions oferides pels
nous paradisos turístics caribenys: la laxitud de les normes
ambientals, els avantatges fiscals i la mà d'obra a preu de saldo
l'hauran de consolar de tanta incomprensió.
El PP i el sòl rústic. Davant la presentació, per part del
Govern, de la llei de mesures territorials, el PP va treure les
pancartes ecologistes: Cala Marçal, també; Es Pujol, també; Cala
Blanca, també. Una actitud reivindicativa que agraïm, i que ha
contribuït, sense dubte, a apujar el llistó de la protecció.
L'entusiasme ecologista del PP aviat va topar amb els seus propis
límits: d'evitar el golf de Son Bosc, a Muro, o la urbanització
d'Es Guix, a Escorca, no en volen sentir ni parlar. Ara, continuen
fent-se passar pels grans defensors del sòl rústic, despreocupats
per la seva poca credibilitat: uns habitatges protegits en una àrea
de transició resulten ser un atemptat territorial més greu que un
camp de golf al que era part del Parc Natural de S'Albufera o un
nou nucli de població al cor de la Serra de Tramuntana.
Cabrer endevina. La diputada Mabel Cabrer sabia a qui se li
adjudicarien les obres de reparació del metro, i ho ha demostrat
fent obrir un sobre tancat que havia registrat amb anterioritat
davant notari. Cabrer no ha explicat, però, si havia jugat a
endevinar amb totes les adjudicacions anteriors del Govern i s'ha
limitat a mostrar el sobre profètic la primera vegada que l'ha
encertada. Tampoc no ha explicat si ha anat a sis notaris diferents
i ha registrat, a cada un d'ells, un sobre tancat amb el nom de
cada una de les empreses. Amb aquest sistema, jo no tindria massa
dificultat a demostrar que sabia amb anterioritat tots els
medallistes dels Jocs Olímpics de Pekín, sempre que el PP em pagàs
els notaris. Els antics, que són més savis, endevinaven el futur
llegint les estrelles o mirant els budells dels ocells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.