El filòsof francès Luc Ferry va venir a Barcelona el passat mes de novembre a fer una conferència. En ella va criticar la pedagogia lúdica imperant en els sistemes educatius europeus dels darrers vint anys. Segons Ferry és aquest mètode el que ha provocat la caiguda en picat del nivell de coneixements pel que fa a la ciència, la llengua i altres aspectes elementals. Ferry va parlar amb sobrat encert de les que va anomenar les quatre il·lusions sobre les quals s'assenta aquesta organització: 1) tot es pot inventar, no hi ha regles prèvies ni camins traçats; 2) en l'aula es pot substituir el treball pel joc; 3) primer cal motivar i després treballar; 4) el món dels joves és genial i engrescador, i el dels vells és grotesc, avorrit i catastròfic. Bé, personalment puc dir que Ferry té tota la raó; el sistema educatiu que jo vaig experimentar es basava clarament en aquestes quatre quimeres. En primer lloc, tots els llibres semblaven còmics, plens de coloraines i dibuixets, farcits d'esquemes, quadres amb resums i fotografies vistoses. A més, en lloc de conscienciar-nos de la importància del que estàvem tractant, es feia el contrari, treure-li pes, a veure si així estàvem més disposats a apropar-nos al temari, com si convertir-lo en un entreteniment ens ho hagués de fer més magnètic. Però el que acabava passant és que certament ens entreteníem, acabàvem sentint-nos atrets pel programa i fent l'activitat, però sense que un pòsit de coneixements quedés a dins nostre. Em vaig fer un fart de fer mots encreuats i sopes de lletres amb els continguts d'una assignatura, tot perquè després no acabés sabent res de física, química o biologia. Pel que fa a la motivació, puc dir que això, si s'aconseguia, de seguida acabava fonent-se en l'apatia de sempre, ja que, com també ens recorda Ferry: només amb treball i esforç els joves i nens «podran gaudir d'un món interessant i no d'un futur pobre». ¿Què hagués passat, però, si se'ns hagués parlat dins les aules del treball i de l'esforç? Hi ha un problema en l'home molt més antic que les escoles.
Melcior Comes, escriptor
