La novel·la El lector (Anagrama), de l'alemany Bernhard Schlink (1944), ens acompanya al revifament de l'holocaust en les consciències alemanyes. Les imatges tenebroses dels camps de concentració havien quedat congelades en la retina de la gent, de manera que ningú no pensava dotar-les de moviment per tal que s'incorporassin activament en l'imaginari dels alemanys en el futur. S'havia decidit tàcitament que allò era el passat i que era menester mirar endavant. El passat com a llast, no com a llibre en el qual hom pot llegir les lliçons més profitoses. Schlink assenyala el serial televisiu Holocaust com a principi del renaixement de les consciències. A aquest títol en seguirien alguns altres. L'escriptor dóna un valor decisiu a La llista de Schindler, de Steven Spilberg. La televisió i el cinema havien agafat el passat més turbulent, l'havien posat davant la mirada de les noves generacions d'alemanys i els havien dit: Això va passar, no podem fer com si no ho sabéssim. El passat s'organitza en estrats, però que estan en contacte directe l'un amb l'altre, de manera que les fines capes aïllants són fàcilment negligibles. Ara ho hem vist aquí, la memòria històrica és en la ment de les persones com una necessitat de l'esperit, per més que la dreta hi oposi tanta resistència. La dreta no sap llegir el passat més que com una manera d'atiar la set de venjança.
Ahir els diaris ens il·lustraven sobre la remembrança oficial de l'Holocaust a la nostra comunitat. La presència de representants del PP en aquests actes sens dubte anuncia una nova actitud d'aquest partit respecte de la memòria històrica. Per què podem ritualitzar la memòria de l'Holocaust i hem de d'abandonar cadàvers de republicans en rases al costat de les cunetes? Per què hem de mantenir judicialment condemnats tants i tants de soldats fidels al règim legalment constituït? Per què s'ha de permetre que els botxins continuïn confortablement refugiats en l'oblit? Només es tracta de saber, saber. El recordatori actiu de l'Holocaust arreu del món s'hauria d'incrementar, perquè si s'oblida, els nazis l'hauran consumat. No hauran consumat tan sols l'hecatombe contra els jueus, sinó contra la Humanitat. L'Holocaust ha transcendit el seu sentit original i l'ha ampliat per convertir-lo en una de les qüestions morals de més transcendència en tota la història.
A través del recordatori de l'Holocaust podem fer memòria de totes les campanyes d'anihilament de pobles, de grups humans, per part d'organitzacions estatals, policials o militars en situació de superioritat inapel·lable. D'altra manera, el recordatori pot arribar a ser contaminat per suspicàcies terribles, propiciades pel contrast entre aquestes celebracions i el silenci en què aïllam altres catàstrofes humanes que no podem oblidar.
