algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
32°

De turisme i taurons

Un Steven Spilberg encara molt jove va filmar una pel·lícula que entusiasmà Fidel Castro, Tauró (1975). El comandant hi va saber llegir -correctament- una lliçó sobre els comportaments humans en el context d'un capitalisme que, si ara és salvatge, aleshores encara tenia les dents de llet. Com sap tothom, la pel·lícula ens conta que, en una illa activada econòmicament pel turisme, els poders polítics i els comerciants miren d'amagar l'amenaça d'un tauró per no espantar els turistes. Breu, posen els interessos econòmics per davant de la vida humana. La paràbola d'aquella pel·lícula no ha fet sinó créixer amb els anys, a mesura que més països s'han volgut incorporar al banquet dels beneficis turístics i que, paral·lelament, augmentava el nombre dels taurons, dins i fora del negoci turístic. El gran tauró del turisme contemporani és el terrorisme. Els terroristes, siguin quins siguin els fins que persegueixen, saben que el turisme com a objectiu els presenta molts d'avantatges. El primer, sens dubte, té a veure amb la repercussió internacional dels seus atemptats. Conec una persona que ignora la ubicació de Mauritània en el mapa, però des de fa un parell de mesos sap que no hi ha d'anar. Per aquestes mateixes raons, dels països dels Nord d'Àfrica podríem visitar tan sols Líbia, perquè en tots els altres el perill de l'atemptat terrorista és alt o molt alt. A la llista de països de molt de risc terrorista se n'hi afegeixen a cada instant. Tailàndia, Indonèsia (Bali), Turquia, el Iemen... Les autoritats dels països on sabem que hi ha terrorisme s'esmercen a presentar els atemptats com a fets aïllats, mentre que, pregonen, la seguretat està garantida. En general són països que no poden quadrar els balanços, i molt menys encara sense els ingressos de divises pel turisme. Els veus a la televisió, o llegeixes els diaris dels seus països, i et preguntes fins on serien capaços de negar el perill de mort que ens amenaça si visitam les seves platges i les seves ciutats. Diumenge passat, en un llarg reportatge sobre el Iemen, autoritats i periodistes d'aquest país aràbic ens instaven a treure'ns del cap la idea de terrorisme en parlar del país. Ens convidaven, per contra, a associar el bell topònim a llegat cultural, a extremada varietat de paisatges, a platges magnífiques, a unes arquitectures úniques en el món... (Encara se'ls hauria pogut insinuar que fessin valer el seu llegat a al-Andalus.) Servidor tenc una bona raó per viatjar al Iemen -m'atrau conèixer un Ariany més antic que el meu. Però, no sé si raonablement o no, crec que, ara per ara, no hi aniré -aquesta limitació de la meva llibertat em causa una greu frustració. Tornant al tauró original, el d'Spilberg, i a la interpretació de Fidel Castro, el comandant finalment ha obrat com les autoritats de la colònia vacacional per on pasturava l'esqual: s'ha volgut negar que el turisme era un perill mortal per a la doctrina castrista. El turisme a Cuba és ell mateix el tauró, que, en lloc d'atacar turistes, ataca les conviccions antany inamovibles de molts de cubans. El turisme deixa divises, però també ensenya altres maneres de viure, de ser governat; i fa circular idees. Tot plegat, amb la col·laboració imprescindible del mallorquí Gabriel Escarrer.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.