La memòria dels camps d'extermini continua viva, ara que es compleixen els 63 anys del final del nazisme i del suïcidi de Hitler. Ahir se celebraren actes arreu del món (inclòs el Parlament balear) en memòria de les víctimes, en molt bona part jueves però que també pertanyien a ideologies polítiques d'esquerra o eren gitanos, persones deformes o pacifistes. Tot el que no encaixava amb l'esquema de la raça superior ària propiciada pels nazis estava condemnat a desaparèixer assassinat, o bé a convertir-se en esclau dels hitleristes. Vists els objectius nazis i dels seus aliats feixistes, i el caos en què es va convertir el món sencer en aquella època, sembla mentida que hagi passat tan poc temps des de l'època de les cambres de gas fins avui dia.
El record de l'Holocaust ha de ser un refermament de la democràcia i de l'aposta per la tolerància i la llibertat. Aquells fet no s'han d'oblidar mai. La Segona Guerra Mundail costà a la humanitat més de cinquanta milions de morts. Però sobretot ensenyà que moltes persones normals es poden convertir en autèntiques bèsties quan són fanatitzades i se'ls eliminen els valor del respecte i la capacitat d'entesa amb els altres.
Per tot això és tan important no oblidar. Però l'Holocaust no hauria de ser tan sols qüestió d'un dia a l'any, sinó de cada dia i fins i tot de cada minut, quan es veuen rebrots d'actituds d'extrema dreta, fanatisme, d'intolerància i d'insà instint de domini d'uns éssers humans sobre els altres, sigui al lloc del món que sigui. És en aquests moments quan ha de ser més viu el record de l'Holocaust. No és una data per mirar cap enrere, sino cap endavant, cap a un futur de pau, seguretat i dignitat.
