Fou Lluís Llach qui digué, fa temps, que Catalunya era una nació perquè tant la gent d'esquerres com la de dretes era nacionalista. Ser nacionalista vol dir estimar la terra, la història, la llengua i la cultura d'un país, res més.

És difícil ser espanyol perquè els castellans volen que tots assumim la seva història i la seva llengua com si fossin pròpies, i això no és possible per als que en tenim una de diferent i la volem presevar. Se'ns fa oiosa quan se'ns intenta imposar. Podem fer camins plegats, però des del respecte i la igualtat, no des del vassallatge.

Per desgràcia, no ens entenen i, per desgràcia, tampoc no ens hi entenem. Ara que, a la fi, els partits nacionalistes illencs s'han posat d'acord per anar junts a Madrid, resulta que hi ha nacionalistes «convençuts» que reneguen de la coalició, superposen partidismes o critiquen personalismes. No ho fan amb la boca grossa, sinó amb la petita o a través de xats i blogs.

Som una nació o una província (pro-victis, els vençuts), us deman?

Antoni Barceló.
Palma.