La data és demolidora: un de cada quatre habitants de Palma no té el certificat d'Educació Primària. Es tracta d'una avaluació oficial de l'Observatori de la Immigració. L'esforç d'alfabetització i escolarització, fet per les darreres generacions des de fa mig segle per aconseguir una societat formada i amb un nivell cultural acceptable, ha quedat aigualit després de tres lustres d'immigració estrangera desfermada, unit als cinquanta anys d'arribada de treballadors de la Península (ja molt més integrats i amb els seus fills en part molt més formats). És un error concebre una gran ciutat o una societat des d'un punt de vista segmentat. És cert que les capes mitjanes i les classes treballadores més arrelades tenen un nivell de formació notable en el seu conjunt i que va augmentant a mesura que les noves generacions accedeixen als cicles formatius. Tanmateix aquesta és una visió parcial de la realitat. En matèria educativa, els pobles han d'avançar junts o les desigualdats, cercades o no cercades, acabaran per convertir-se en una bomba de rellotgeria. La conjuntura de cicle alt i de constant creació de feina a Palma i en el conjunt de Mallorca des del 1995 ençà, i també el creixement sostingut dels anys vuitanta i primers noranta, maquillaren els perillosos efectes de l'arribada d'una allau extracomunitària d'escassa preparació. L'Illa necessitava objectivament força de treball de baixa qualificació. Però què passarà a partir d'ara? El mal no és només de carències educatives. Es veu una perillosa manca d'intengració i una quasi nul·la consciència de país i d'estima als seus valors. El problema es concentra en una sèrie de barriades, alguna de les quals corre el perill de convertir-se en gueto. Cal reaccionar aviat i amb seny.