Pel que sembla, el món no és encara prou desastrós. El periodisme solvent hauria de mantenir un vincle de responsabilitat i veracitat amb la realitat de cada dia, hauria de ser un dels contraforts sobre els quals s'assenta la nostra vida democràtica, caracteritzada, com hauríem de saber tots, pel diàleg constant i la continua controvèrsia sobre tots els assumptes. No basten, però, els problemes i calamitats que, per si, la realitat ja ens regala tota sola, perquè a sobre, alguns periodistes pocavergonyes, assedegats de reconeixement fàcil i servils a alguna de les més míseres opcions polítiques, hagin decidit manipular la realitat fins a nivells que entren de ple en la més espantosa de les barbaritats. La notícia ja és sabuda: la televisió de Madrid, que controla, sense màscares, descaradament dirigista, el Govern autonòmic de la capital, va emetre el passat dia 14 un documental en què aparentment es desvetllava una suposada xarxa d'entrada il·legal d'immigrants a través de la terminal 4 de l'aeroport de Barajas. Fins i tot les imatges emeses en el documental eren falses, una trista pantomima. Es tracta d'un muntatge, d'un fake, d'una miserable falsificació. Davant el descobriment de l'engany, Tele Madrid es defensa dient que «ha estat i serà sempre independent». Aquí, en aquest cas acabat de descobrir, es resumeix un dels problemes més arrelats pel que fa a la relació dels mitjans de comunicació amb les institucions que els sufraguen. A Catalunya ara mateix s'acaba d'aprovar una nova llei que vetllarà amb renovades garanties per la total independència de la ràdio i les televisions públiques dels interessos dels partits en el poder. A les Illes vam sofrir durant molt temps aquesta dependència, convertida també en submissió dirigista. Hauríem d'aprovar mesures perquè aquestes situacions passades no es repeteixin ara o en el futur sota el signe contrari. Confiar simplement en la dignitat i la integritat professional dels periodistes és per desgràcia una ingenuïtat. Si no ho fem, posem en les pitjors mans el destí de la nostra democràcia.
Melcior Comes, escriptor
