Durant milers d'anys l'espècie humana ha pensat en funció de registres tribals, religiosos, polítics o de classe, per posar només alguns exemples. En realitat més que pensar, diríem que ha organitzat el seu magatzem d'idees, impressions i necessitats en relació directe al model de prestatgeria que li oferia la seva organització social. La gran majoria d'aquestes prestatgeries, tanmateix, han esdevingut obsoletes i no acaben de respondre a les necessitats i urgències del nostre temps. Observant el cas Gallardón hom s'adona que allò que hauria de ser normal esdevé excepcional, estrany, rar i no encaixa en els esquemes i en les conduccions que les llanterneries dels partits -i de la societat en general- han estandaritzat com a normal. Gallardón, tanmateix, no és cap heroi, sinó més aviat un polític amb un historial de supervivència que ha parasitat sobre una manera molt concreta de fer política. Gallardón no representa una idea nova, ni alternativa, sinó una titella útil per posar en evidència les grosseries i les lluites internes d'un partit polític que a penes no creu amb la democràcia interna. Amb aquest exemple constatam la tendència a la fragmentació i la fragilitat de les ideologies, la debilitat dels partits com estructures per canalitzar idees. Convertir el coneixement en pensament social seria una de les estratègies més practicables i útils del nostre desenvolupament, ha escrit recentment Eudald Carbonell. Pens, a més, que el futur serà en mans d'aquells que tindran l'habilitat de convèncer, corregir, canalitzar les emocions i donar sentit a partir de la informació i el coneixement. Fins a mitjan segle XX un percentatge elevat de la ciutadania valorava la violència i la força com a instruments necessaris per corregir la realitat; durant la segona meitat es va creure en l'alfabetització i l'accés al coneixement, i es van fer passes significatives per consolidar una societat des de la pluralitat. Tanmateix, el segle XXI serà el segle destinat a utilitzar les eines del coneixement a favor de les persones, imaginant la manera com cadascú en particular podrà participar, sense exclusions, d'aquest coneixement, en benefici de tothom, i no només d'un pocs com acostuma a passar sempre. El món serà dels que el sabran explicar i fer-se entendre.