Voldria estar Magris, però després de les festes estic Gordimer,
parlen un proveïdor i un llibreter, en això del menjar ens haurem
de posar en pla Auster i deixar per sempre d'estar Grass. Començar
a pelar la ceba, no s'ha d'acabar Rodoreda, que fa progre. Encara
hi som a temps de menjar Fonalleras, res de Seguí, noi del Sucre.
Sebald al Bosch caminant a peu Pla Les hores. Dalí, Dalí... i Bosch
de la Trinxeria i Fages de Climent. Pi de Cabanyes, solitud de
Víctor Català.
Diuen: «res de Carner!» caminar Pous i Pagès, «res de R. Turró»
caminar pel Pedrolo o lo somni d'anar al Metge. Com un Rusiñol,
Puig i Ferreter, Salvat-Papasseit, caminar, caminar fins a
Soldevila, Bonet i Torres, caminar Vilanova per la Sagarra tot
passant pel Vinyoli, arribant a Prat de la Riba i Moll.
Sarsa Nedas, Aigua avall...
Així ens trobam, cada cop coses més estranyes i absurdes passen
aquí dintre, és precisament aquest, un dels atractius. Mentre
col·locam al mostrador les portades, combinant els títols perquè
des de fora es pugui seguir l'argument del dia, l'estat del món,
una subtil aproximació a la temperatura, al calentament del mal
rotllo global del planeta i mentre anam ubicant les novetats,
segueixen passant coses estranyes i no solament als nostres caps.
Arriba sobtadament un altre proveïdor i davant la parrafada del
llibreter, també contesta i diu la seva: «ola ñeta, en aquesta Vall
corba estàs molt Herralde... Lara La!» I així, però al final
d'aquest curiós intercanvi no arriben a cap acord, car tot són
improvisats i temeraris canvis. Ara un vent, ara un altre, i així
el rumb es va desfent. Coherència? No, ho sento, s'ha exhaurit, no
la tindrem fins que la tornin a reeditar...
Tanta sort que en aquest moment la sra. Ics ens bestreu de tasca
tan dura, tres quarts de dues, pregunta: «tenen el llibre 'La
importància del silenci'?» ,però en el moment que el llibreter
intenta donar una resposta comprovant les existències a la pantalla
i ja començant a articular quelcom, la companya que s'ocupa de la
neteja i que només ve un cop a la setmana i que entre les hores que
s'hi passa, només dedica uns quartets a l'aspirador, aliena a tot,
decideix just en aquell just moment pitjar la tecla que diu ON. La
sorollosa resposta fa que el llibreter aboqui eixorques paraules a
l'aire, gesticulant inútilment enmig d'un aire embogit. La senyora
Ics, topant amb aquesta cruel i imprevisible resposta, reacciona
amb la lògica estupefacció que es mereix el moment. Més tard, quan
resignada marxa, ho fa mirant arreu com cercant resposta. Fora,
just al davant de l'església, hi ha una espontània retenció i els
conductors embogits fan sonar la seva queixa; a més a més, mentre
s'allunya, el seu mòbil la reclama amb una cançó que no s'adiu gens
amb el títol que no li hem pogut servir. La companya A. Mira el
llibreter, car no entén de què putes riu, aquest li conta el pas.
Quants més minuts passen i més lluny es va fent la sra. en qüestió,
més creix el soroll en aquella direcció, els petards es senten cada
cop més forts i més a prop (m'imagino que en la mesura que avança),
les xeremies, els passacarrers... tot per adonar-nos que ja hi
tornam a ser un any més.
El següent client demana un diccionari de sants, un que tenim al
mostrador; el servim i, així, un títol rere l' altre, es van
configurant les hores. Qui dia passa any empeny.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.