Als companys fotògrafs de premsa, servidor els diria, si m'acompanyàs alguna autoritat per fer-ho, que tenen una feina urgent, la de revolucionar la imatge dels acords i dels desacords (sovint és la mateixa) que la premsa projecta a l'opinió pública. Miraré d'explicar-ho: qualsevol acte, recepció, inici de converses, trobada als despatxos oficials, etc., és registrada mitjançant una fotografia en la qual els presumptes implicats miren a càmera com per a immortalitzar un moment històric. Els acords de Ialta mereixien sens dubte aquesta fotografia, però les circumstàncies generals en què es desenvolupa la feina dels periodistes en general, i dels gràfics en particular, ha menat a un cert abús de la foto amb presumpció històrica. Servidor n'he hagut de formar part algunes vegades, i m'envaeix un sentiment inestroncable de ridícul. No sé on adreçar la mirada ni quina cara posar. Però, bé, si haguéssim de triar una fotografia cada dia en la qual els personatges posen per als periodistes gràfics, servidor ahir hauria triat la foto de la pàgina 3 de DdB "aquella que fa part d'una informació titulada «El sector econòmic fa pinya per canviar un finançament 'desastrós' per Balears». A banda i banda del senyor Francesc Antich, s'hi arrengleren fins a dotze personatges del món de l'economia. Evitau, per favor, la similitud amb la santa cena. S'ha de veure si el futur justifica la imatge o la redueix a un simple gest. En qualsevol cas, que tota aquesta gent exigeixi un millor finançament per a la nostra comunitat autònoma "dit en altres paraules: una major autonomia econòmica", la situa en línia amb els sectors nacionalistes més abrandats: només en aquesta qüestió, però no es tracta d'una cosa irrellevant. (El mateix dia, servidor parlava amb un escultor que es va definir com a no-nacionalista, i que a continuació parlà del seu compromís amb el país, la seva cultura, la seva llengua, la defensa del territori... Feia temps que no coneixia cap nacionalista tan autèntic.) La por al mot nacionalisme obstaculitza moltes persones en l'assumpció de la seva identitat. Qüestió de noms. La foto que reunia ahir un grup de persones de signes polítics divergents, expressava un desig comú (la fi de l'espoli), que durant molts d'anys "feis memòria" va ser una reivindicació dels cercles nacionalistes. El triomf o el fracàs de les grans línies polítiques no es mesura en vots. Les eleccions donen uns indicis molt parcials del camí recorregut. Hi ha idees que ameren a poc a poc les societats i les transformen quan ja són patrimoni de totes les forces polítiques i socials. El comunisme va recollir fracassos calamitosos en el món comunista, però va fer més que cap altra doctrina per implantar justícia social en el món capitalista.