Creacionistes a part, ben igual que els humans i els ceps dels virus, les estafes també evolucionen. No sé si som un exemplar rar, però adés i ara, rep correus electrònics que m'anuncien que m'ha tocat una rifa, a la qual no hi havia posat. Una de les darreres vegades que m'ha passat ha estat aquesta mateixa setmana: m'ha tocat mig milió de lliures d'una rifa de, ni més ni manco, que Microsoft. A més, de tant en tant, em fan saber que he estat seleccionat per ajudar a dur doblers a Europa, aconseguits de contractes d'obres públiques amb pressuposts sobredimensionats per governs africans. I, també, viudes o orfes de polítics i dictadors corruptes que et demanen el mateix. La pauta de totes aquestes estafes és la mateixa: per tal de tirar endavant amb la maniobra, cal seguir unes instruccions, proporcionades "és clar" pel remitent del missatge, que inclouen sempre pagar una quantitat raonable, atesos els guanys esperats, per satisfer algun tràmit burocràtic i una vegada pagada, no es torna a saber res mai més ni de la viuda, ni de l'orfe, ni de ningú. Ep! Vagi per endavant que això no ho sé per experiència pròpia, mai no m'he sentit temptat per anar més enllà, entre d'altres raons perquè les quantitats manegades sempre queden molt per damunt de la meva capacitat de comprensió, però per impossible que els pugui semblar, ho sé de pipiolis que sí han caigut a la temptació i han bestret el que els demanaven.

Aquesta és la forma moderna de l'anomenat «Nigerian Scam» (o estafa nigeriana), la qual no deixa de ser una versió evolucionada d'una estafa coneguda amb el nom de «Spanish Prisoner» i data dels temps de Felip II. Segons la Wikipedia, la cosa anava així: l'estafador diu al pipioli a pentinar que està en contacte amb una persona d'alta posició social i molt rica que és a Espanya presonera del rei Felip II sota una falsa identitat. El presoner no pot revelar qui és ja que la cosa tindria serioses repercussions, i només disposa de l'estafador per tal d'aconseguir els diners necessaris per a la seva alliberació. És per això que s'adreça al candidat per tal de demanar-li aquests diners amb la promesa que serà generosament retribuït una vegada el presoner hagi estat alliberat. La recompensa és en diners i en espècies, ja que inclou el casament amb la bella filla del presoner, la qual cosa, sense conèixer la filla en qüestió, pot ser una raó de pes per no caure-hi. Evidentment el secret és indispensable en tot això i la resta ja us ho podeu imaginar. Un altre fet que denota l'evolució, és la cosa simpàtica que devers 500 anys després estigui de moda la versió nigeriana d'aquesta estafa, la qual primer va començar amb cartes enviades per correu ordinari i ara a través de correus electrònics.

Però el que sembla ser el darrer crit evolutiu d'aquestes estafes m'ha arribat aquests dies, això sí, en forma de correu electrònic suposadament remès per una oficina de l'ECOWAS, una espècie de confederació econòmica de països africans, entre els quals hi ha, òbviament, Nigèria. Segons aquest correu, l'ECOWAS ha decidit combatre l'estafa nigeriana "que tan mala premsa els hi ha donat" compensant les víctimes amb una quantitat de 120.000 dòlars. Ho fan, també, per tal de mantenir l'amistat global amb els països occidentals. El correu, com tots, està ple de faltes, tant d'ortografia com de sintaxi, però això no deixen de ser menuderies al costat de la promesa de guanys importants, o rescabalament en aquest cas. Evidentment, es tracta de l'estafa nigeriana sobre l'estafa nigeriana. I molt em temo que, per impossible que els pugui semblar algú hi haurà que picarà, ja que, de fet i segons algunes teories al respecte, els estafats no són altra cosa que víctimes de la seva pròpia medicina. Tot plegat aquest simpàtic correu justifica amb escreix l'encert del jurat dels premis IgNobel que va decidir, el 2005, atorgar el de Literatura als emprenedors d'Internet nigerians autors de tot un seguit d'històries curtes, amb una gran varietat de personatges (generals o presidents morts o exiliats, les viudes i els fills), que havien distribuït arreu del món mitjançant correus electrònics que et convidaven a fer-te milionari, és a dir, als autors de la versió digital de l'estafa nigeriana. Ara han afegit una altra història a la seva variada i original producció literària.