Creacionistes a part, ben igual que els humans i els ceps dels
virus, les estafes també evolucionen. No sé si som un exemplar rar,
però adés i ara, rep correus electrònics que m'anuncien que m'ha
tocat una rifa, a la qual no hi havia posat. Una de les darreres
vegades que m'ha passat ha estat aquesta mateixa setmana: m'ha
tocat mig milió de lliures d'una rifa de, ni més ni manco, que
Microsoft. A més, de tant en tant, em fan saber que he estat
seleccionat per ajudar a dur doblers a Europa, aconseguits de
contractes d'obres públiques amb pressuposts sobredimensionats per
governs africans. I, també, viudes o orfes de polítics i dictadors
corruptes que et demanen el mateix. La pauta de totes aquestes
estafes és la mateixa: per tal de tirar endavant amb la maniobra,
cal seguir unes instruccions, proporcionades "és clar" pel remitent
del missatge, que inclouen sempre pagar una quantitat raonable,
atesos els guanys esperats, per satisfer algun tràmit burocràtic i
una vegada pagada, no es torna a saber res mai més ni de la viuda,
ni de l'orfe, ni de ningú. Ep! Vagi per endavant que això no ho sé
per experiència pròpia, mai no m'he sentit temptat per anar més
enllà, entre d'altres raons perquè les quantitats manegades sempre
queden molt per damunt de la meva capacitat de comprensió, però per
impossible que els pugui semblar, ho sé de pipiolis que sí han
caigut a la temptació i han bestret el que els demanaven.
Aquesta és la forma moderna de l'anomenat «Nigerian Scam» (o
estafa nigeriana), la qual no deixa de ser una versió evolucionada
d'una estafa coneguda amb el nom de «Spanish Prisoner» i data dels
temps de Felip II. Segons la Wikipedia, la cosa anava així:
l'estafador diu al pipioli a pentinar que està en contacte amb una
persona d'alta posició social i molt rica que és a Espanya
presonera del rei Felip II sota una falsa identitat. El presoner no
pot revelar qui és ja que la cosa tindria serioses repercussions, i
només disposa de l'estafador per tal d'aconseguir els diners
necessaris per a la seva alliberació. És per això que s'adreça al
candidat per tal de demanar-li aquests diners amb la promesa que
serà generosament retribuït una vegada el presoner hagi estat
alliberat. La recompensa és en diners i en espècies, ja que inclou
el casament amb la bella filla del presoner, la qual cosa, sense
conèixer la filla en qüestió, pot ser una raó de pes per no
caure-hi. Evidentment el secret és indispensable en tot això i la
resta ja us ho podeu imaginar. Un altre fet que denota l'evolució,
és la cosa simpàtica que devers 500 anys després estigui de moda la
versió nigeriana d'aquesta estafa, la qual primer va començar amb
cartes enviades per correu ordinari i ara a través de correus
electrònics.
Però el que sembla ser el darrer crit evolutiu d'aquestes
estafes m'ha arribat aquests dies, això sí, en forma de correu
electrònic suposadament remès per una oficina de l'ECOWAS, una
espècie de confederació econòmica de països africans, entre els
quals hi ha, òbviament, Nigèria. Segons aquest correu, l'ECOWAS ha
decidit combatre l'estafa nigeriana "que tan mala premsa els hi ha
donat" compensant les víctimes amb una quantitat de 120.000 dòlars.
Ho fan, també, per tal de mantenir l'amistat global amb els països
occidentals. El correu, com tots, està ple de faltes, tant
d'ortografia com de sintaxi, però això no deixen de ser menuderies
al costat de la promesa de guanys importants, o rescabalament en
aquest cas. Evidentment, es tracta de l'estafa nigeriana sobre
l'estafa nigeriana. I molt em temo que, per impossible que els
pugui semblar algú hi haurà que picarà, ja que, de fet i segons
algunes teories al respecte, els estafats no són altra cosa que
víctimes de la seva pròpia medicina. Tot plegat aquest simpàtic
correu justifica amb escreix l'encert del jurat dels premis IgNobel
que va decidir, el 2005, atorgar el de Literatura als emprenedors
d'Internet nigerians autors de tot un seguit d'històries curtes,
amb una gran varietat de personatges (generals o presidents morts o
exiliats, les viudes i els fills), que havien distribuït arreu del
món mitjançant correus electrònics que et convidaven a fer-te
milionari, és a dir, als autors de la versió digital de l'estafa
nigeriana. Ara han afegit una altra història a la seva variada i
original producció literària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.