La circular informativa corresponent al mes de desembre passat,
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), dóna part
i comenta un assumpte que ja feia molt de temps que em circuïa
l'enteniment. No em cabia dins el cap que un ajuntament, una
entitat cultural, promogués, convoqués un premi literari més o
manco ben dotat, però que entre les clàusules de les bases del
concurs s'especifiqués que: «la quantia a percebre per l'obtenció
del guardó es converteix en avançament dels drets d'autor», i
afegeixen: «de manera que, a la pràctica, a qui se premia és a
l'editorial que es fa càrrec de l'edició i no pas, com seria
d'esperar, a l'autor o autora». D'aquesta manera, ben cara alta i
qui no vulgui pols que fugi de l'era, el premi deixa de ser «la
retribució extraordinària, sense condicionants, que mereix una obra
per haver estat considerada la millor pel jurat que ha estat
designat per dirimir el concurs».
Aclareixen que, aquest fet tan generalitzat els últims anys,
s'entén que tengui la seva perfecta justificació quan el premi
literari en qüestió és convocat per una editorial, o sigui, un
negoci privat, un persona o grup de persones que és enmig del
comerç del llibre, li toca ballar, i com que exposa els seus
doblers intenta fer-los retre. Abunden: «Resulta força més
discutible en el cas d'aquells premis convocats per administracions
públiques o entitats sense afany de lucre, ja que això només
beneficia l'editorial que treu al mercat l'obra premiada. I és
totalment inexplicable quan les administracions o entitats
financen, a més, de manera total o parcial, l'edició, mentre que
gairebé mai no perceben cap liquidació de drets per part de
l'editorial. Ras i curt, aquests drets no van a l'autor, tampoc
retornen a l'entitat o administració que ha pagat el premi i, per
tant, passen a engruixir el negoci de l'editorial».
Què passa al final de la història? Que l'editorial no signa cap
contracte amb l'autor, i si ho arriba a fer qualque pic com a
fruita de cap de brot, en ni un sol cas és objecte de seguiment ni
liquidacions periòdiques, aquell «a compte de», es transforma en un
tot fa tot, besa-ho, bots a la lluna, i si no et va bé així, mira
de posar-hi oli.
Per tot plegat i davant l'evident cas de la disfunció, la
directiva de l'AELC, la germandat dels escriptors/es en llengua
catalana, ens avisa que, a partir d'ara mateix deixarà
d'informar-nos d'aquest tipus de convocatòries amb «pràctiques
viciades», com diuen ells, i endemés «es reserva el dret d'avisar
els seus membres dels perills que els comportaria participar en
segons quines convocatòries». Ho trob de primera. Aplaudesc la
iniciativa. Endavant i mercès per la feina ben feta, directius,
amics meus.
De tota manera, envoltant el tema i aprofitant que a l'hivern hi
sol fer fred, d'editors nostrats, mallorquins vull dir, se'n podria
parlar i no acabar i no sempre bé, com s'exposà de forma breu però
clara a una taula redona que, per commemorar els primers 30 anys
d'AELC, es féu al CaixaForum el passat mes de novembre, amb la
col·laboració d'Antoni Serra, Antònia Vicenç, Ponç Pons, el nou
vicepresident per les illes Miquel Bezares, i el moderador Bernat
Joan. Ja n'hi ha ja per aquí de bons, seriosos, cavallers del
negoci editorial, clar que sí, i tots els coneixem tan bé i
pinzellat que no ve d'aquí anomenar-los. Però també n'existeix una
tropa que semblen tenir una al·lèrgia reconsagrada als contractes
d'edició. Antònia Vicenç contà a rotlo l'anècdota de la seva
conversa amb un d'aquests que es diuen editors i no arriben ni a
manxaires d'orgue, quan un dia li recriminà que no feia contractes
així com toca als autors, i s'aprofitava de la «publiquera»
d'alguns en benefici propi exclusivament, li respongué: «no hi ha
conductors de cotxe que no tenen carnet i van per la carretera i no
passa res...? Idò...!» I quedà ben a pler i més fresc que una
cama-roja, la criatura. Quan acabà l'acte, li vaig dir sols dos
noms a l'amiga Antònia, i em confessà que li havia endevinat de ple
el personatge. Quin món de misèria, eh?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.