algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

M. a Son Llàtzer

El meu amic M. ha patit un còlic biliar: una bufeta de la fel plena de pedres, inflamada i amb unes ganes terribles de donar mala vida. M. ha estat diagnosticat, ingressat i tractat a l'hospital de Son Llàtzer, on ha rebut una atenció, de la qual m'ha dit que vol deixar constància: exhaustivitat en les exploracions, seguiment continuat i bon tracte per part de tot el personal. M., que és conscient de les mancances del nostre sistema sanitari públic, també vol contribuir a la defensa de la seva dignitat i la seva adequació com a instrument de protecció universal de la salut. Amb la bufeta de la fel manifestament pacificada, M. està a punt de ser donat d'alta, a l'espera de tornar a passar-hi per a l'extracció completa del tan incòmode i, aparentment, superflu òrgan de l'aparell digestiu.

Una vesícula biliar empedrada i inflamada no és, potser, una afecció de gravetat extrema, però és impossible subestimar la importància que la cosa rebi tractament: es lleva el mal, es descarten altres problemes i s'eliminen els riscos que suposen tenir alguna cosa infectada per devers el budellam. És per tot això que, al meu amic M., l'estada a Son Llàtzer li ha revifat la consciència d'aquest miracle que és la bona atenció sanitària per a tothom. Miracle perquè, encara que de vegades hi pensem com un fet natural, és, històricament (considerats els segles de trajectòria de la Humanitat) i geogràficament (considerats els pobles de la Terra), una conquesta d'excepció.

M. sortirà de Son Llàtzer més convençut del que ja estava de la necessitat de defensar els serveis públics davant de l'onada de la liberalització, la privatització, l'externalització, l'outsourcing i els seus cosins. El temps de convalescència, a més a més, li ha servit per pensar en la necessitat de fer que aquesta prestació sigui vertaderament universal: no universal en el sentit d'arribar a totes les persones d'un país determinat, sinó universal en el sentit de planetària. Tampoc no és que els antibiòtics hagin donat una especial lucidesa a M.: simplement ha tingut temps de fer voltes a idees que havia llegit o sentit a d'altres.

L'objectiu, simplificat, és aquest: que el camperol de Moçambic atacat per un còlic hepàtic pugui ser diagnosticat, ingressat i tractat en un Son Llàtzer moçambiqueny, i que hi hagi alguna mena de compromís de la comunitat de les nacions per fer-ho possible. Una Seguretat Social mundial? No exactament, perquè no hi ha estat mundial. Però sí un sistema de serveis públics derivats d'objectius establerts per la comunitat internacional, que hauria d'anar lligat a mecanismes de redistribució de la renda a escala global (tal com n'hi ha dins de cada estat) i instruments fiscals a escala global (tal com n'hi ha, també, dins de cada estat).

El meu amic M., mentre veia degotar el sèrum cap a les seves venes, pensava que era la solidaritat dels altres la que li pagava el llit. Però no la solidaritat voluntària de les aportacions que desgraven i netegen consciències, sinó la solidaritat institucionalment organitzada que és el sistema sanitari públic. Hauríem de defensar que la salut d'un infant malalt de Mali, del Nepal o d'Haití no depengui de l'atzar de si alguna ONG hi té un projecte d'hospital pels voltants, sinó d'un sistema planetari de protecció de la salut de totes les persones. La bufeta de la fel d'M., mentrestant, millora.

Miquel Àngel Llauger, portaveu d'Els Verds

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.