Massa vegades els articulistes ens amaram d'un halo de saviesa i pensam que el món és realment com nosaltres el descrivim. De fet, en utilitzar formes com la realitat és que o la solució és no pretenc crear càtedra, es tracta d'una simple visió pròpia d'una realitat massa complexa com per descriure-la en una columna d'unes 320 paraules. Per tant, parlam d'opinions particulars subjectes a error de la mateixa manera que hi estan les opinions de qualsevol persona. Encara diré més, els que fem un article cada dia tenim més possibilitats que cap altre de trobar lectors que estiguin en desacord amb allò que diem, perquè opinar diàriament sobre política, cultura, societat o esports no és tasca fàcil i ens fa blanc de crítiques.
Aquesta setmana mateixa un article de Damià Pons -amb el qual compartesc una gran part del que diu- i una entrevista a Antoni Noguera -amb el qual no compartesc gran part del que diu-, ens presenta dues maneres de veure el món des d'un mateix partit ben diferents.
Damià Pons defensa els valors passats, presents i futurs del PSM a partir del mateix PSM, dels seus encerts i desencerts, de la seva tasca de govern i oposició, de la seva fidelitat al país i, sobretot, a partir d'una realitat una mica complexa i, perquè no dir-ho, bastant adversa per al nacionalisme.
Antoni Noguera -secretari general dels joves del PSM-, en canvi, defensa el PSM més a partir de la negació dels altres que dels elogis als valors propis. Per mi és un error. És un error centrar l'atac contra UM, qüestionar si són nacionalistes, apostar per un candidat o un altre tot ficant el nas en un debat intern d'un altre partit, etc.
Són, i torn a l'inici de l'article, dues visions de la mateixa realitat o dues realitats diferents. Triïn vostes mateixos. La realitat única no existeix.
