La tarda del dia 6, diumenge i dia dels Reis, ja m'havia començat a pujar pels peus una sensació d'alleujament, de relaxació muscular i nerviosa, un sentiment de reconciliació amb el món. Ahir, dilluns, un conjunt de percepcions i de perspectives m'ompliren l'ànim d'una confortant gratitud. Acabàvem de deixar enrere la tumultuosa temporada de Nadal/Cap d'Any/Reis, que es manifesta en la vida pública amb una embafadora onada de sucre esponjat i aferradís, amb una exaltació programada dels bons sentiments i, sobretot, en l'alteració greu de l'ordre públic per mitjà del renou. Una senyora havia estat preguntada per televisió: què li demana als Reis? I ella contestava: silenci.
Ahir de matí, la dutxa tenia un sentit baptismal, em netejava del pecat original d'unes festes en les quals pràcticament no havia participat i damunt de les quals no havia vessat renou ni ostentació. El món començava de bell nou, i era pur, es desvetllava envoltat d'una aura d'innocència primigènia. La resta, ja ho heu endevinat. En el meu cas concret, va ser baixar al carrer i descobrir un escenari de cutreria indefinible, preparat de qualsevol manera per a les festes de Sant Sebastià, benvolgut patró de Palma, al qual no perdonarem mai, però, la seva inoportuna ubicació en el calendari litúrgic. Com celebraríem que fos desplaçat al maig, per exemple. No, arriba ara, quan l'empatx físic i espiritual ens surt per les orelles i contamina les fonts de l'esperança en l'espècie.
En fi, a l'Ajuntament de Palma no deuen saber molt bé què puja als escenaris de barriada per Sant Sebastià com el que avui m'ha tornat a clatellades a la realitat. Deuen ignorar que subvencionen la contaminació acústica més estrident, més irritant. És així en molts d'aquests escenaris. Pa i circ de qualitats dubtoses. O sia que la sensació d'alleujament i el sentiment de reconciliació, sublimats per les aigües baptismals de la dutxa, han estat un somni propiciador d'un despertar cruel. Sí, ara només podem esperar més renou, més corredisses, més cotxes amb conductors descontrolats, més música imposada i execrable... La política ja no serveix per alentir l'avanç de l'imperi de la barbàrie.
ORACIÓ: Gloriós sant Sebastià, vós que protegíreu els ciutadans de la pesta, protegiu-nos ara de Sant Sebastià. Amén.
