El símil futbolístic és adient. «Encara hi ha partit», diuen els comentaristes esportius quan retransmeten un matx de futbol i un dels equips està perdent però tot indica que pot remuntar i li queda temps per fer-ho. Doncs «encara hi ha partit» en el matx polític que protagonitzen el PSOE i el PP i que acabarà d'aquí a dos mesos. Pareixia impossible, però és cert. No perquè el que anava «perdent», el PP, hagi remuntat, sinó més aviat perquè el que «guanyava» ha tirat al pou l'avantatge que tenia. Pel cas, però, és el mateix. La qüestió és que sembla que les coses estan molt igualades.
El PSOE i el Govern Zapatero viraren durant tot l'any passat l'eix de la seva actuació. Si en els anys anteriors havia estat la reforma d'estatuts, la negociació amb ETA, etc., amb el començament de 2007, després de l'atemptat dels terroristes a Madrid, els missatges que emetien partit i govern eren bàsicament de tipus socioeconòmic. En diverses ocasions Zapatero ha rectificat les ombrívoles opinions del ministre d'Economia, Pedro Solbes, per treure pit. No fa ni dos mesos assegurava que vivíem en un país en desenvolupament sense importants niguls a l'horitzó econòmic. Fa només una setmana arribà a dir que superàvem econòmicament Itàlia. Les dades macroeconòmiques eren bones, a pesar que en el fons per a milers d'espanyols les coses començaven a, si més no, no anar tan bé com abans. El consum indicava una certa recessió a causa del quasiofegament que patien moltes famílies que paguen hipoteques i crèdits personals cada cop més cars. Quan a l'estiu passat s'alertà d'immediates pujades de la cistella de la compra, el Govern negà amb vehemència aquestes opinions. No obstant això, l'augment d'aquests preus s'ha produït, i no tan sols això sinó que ha estat més important del que s'havia previst. Però el Govern i Zapatero seguien negant l'evidència. A pesar del que deien, la campanya de vendes de Nadal ha mostrat la desconfiança del consumidor envers el futur. Més important que això ha estat, emperò, que de sobte, divendres passat, es conegueren les dades oficials que indiquen, ara ja sí, que la crisi es comença a palpar. La inflació ha pujat fins el 4'3% i l'atur un 5'3%. Les pitjors dades des del començament de la dècada. El missatge optimista de Zapatero envers l'estat de l'economia espanyola es pot estar esbucant. I és evident que pel costat de reformes d'estatuts, negociació amb ETA, etc. no podrà mostrar res de què sentir-se orgullós, ni molt manco com a banderí per enganxar vot.
La situació preelectoral, a dos mesos de la cita amb les urnes, és, doncs, la pitjor imaginada per al PSOE. De fet, és probable que ningú no l'hagués imaginada. Fa un any, tant dins del PSOE com l'equip econòmic del govern, així com alguns analistes, valoraven que si Zapatero adelantàs les eleccions per fer-les coincidir amb les autonòmiques i municipals, agranaria. Inclús si esperàs a octubre podria sortir amb un gran avantatge sobre el PP. Tanmateix el president, amb la caparrudesa que el caracteritza, volgué imitar Aznar i exhaurir la legislatura completa. Ara es troba amb una conjuntura molt pitjor de la que hagués estat fa tres o set mesos.
En aquest context es coneixia divendres l'enquesta publicada per La Vanguardia que dóna una dada inquietant per al PSOE. El grau de fidelitat del votant del PP és enorme (superior al 90%) mentre que la pròpia ha minvat (és del 83%) i, sobretot, la tensió electoral entre el cos dels electors decidits a votar és diguem-ne «normal», això és, sense el plus de tensió de 2004.
Dos mesos és molt de temps en política i tot pot canviar força depenent de com vagi la precampanya i campanya. Però de moment el cert és que el «partit» que juguen PSOE i PP, que tots donàvem per guanyat i per golejada, està molt més obert del que ningú no feia comptes fa uns pocs mesos.
