Malgrat les queixes dels comerciants, que asseguren que esperaven una millor temporada de festes, allò cert és que el conjunt de la societat mallorquina (i de l'Estat espanyol) du setmanes immersa en una autèntica voràgine de consum, que es veurà incrementada a partir de demà amb l'inici de la temporada d'hivern. Ni els anuncis de l'arribada d'una certa recessió ni la pujada generalitzada dels preus no semblen haver frenat gaire la febre del consum desfermat. L'arribada de l'euro, amb un important creixement dels preus, i la cada cop més gran presència de productes en el mercat, a causa de la força de la divisa comunitària, són factors aparentment contradictoris, però que a la pràctica han sumat l'espiral consumista. La societat de les hipoteques i l'endeutament viu al dia. La cultura de l'estalvi de les generacions majors està caient dins l'oblit. Es tracta d'un nou comportament per un costat perillós, en el cas que es produeixi un increment de l'atur, però per altra banda és una immensa roda que mou l'economia com mai no havia passat. Allò segur és que molta gent viu per sobre de les seves possibilitats i, a mès, no li importa i ho té assumit. La societat del benestar no suporta l'existència sense consumir, sovint, el que no necessita. En el fons, estam davant una clara crisi de valors. Comprar o consumir són elements ja molt superiors als anhels de saber o comprendre. La mateixa essència de les festes nadalenques, que exaltaven solidaritat i sentiments, queda en un segon o tercer lloc. Vivim temps de regals, de viatges i de la necessitat d'adquirir com a alliberament de l'angoixa per un futur incert. Ara ve la festa de les rebaixes, com cada any. I després? Per a molts, allò important és no pensar en el després.