Els mots, tant els escrits com els pronunciats de viva veu, la paraula, la parla, allò que en molts de casos ens diferencia dels animals i de vegades no gaire, les expressions i oracions, tots tenen un significat concret i exacte, que una ciència anomenada semàntica té bona cura de definir-los i col·locar-los al seu lloc puntual, o si tant voleu, ofereix la interpretació del més comú i majoritàriament consensuat com a vertader. Per això, mateix quan el senyor Bernardo Àlvarez, bisbe de Tenerife en actiu (encara), va i diu: «Hi pot haver menors que consentin els abusos sexuals i, de fet, n'hi ha. Hi ha adolescents de 13 anys que són menors i hi estan perfectament d'acord i, a més, desitjant-ho. Fins i tot, si et descuides, et provoquen».
Uiiii...! Aquest últim «si et descuides», uiiii...!, alerta, que és d'un clarificador que enlluerna, més cantaire i lluent que una baula de casa de senyors. Clar, els ninetxos són uns reputes de sols 13 anyets, però estan de bons els reguitzers..., i ho saben i venga provocar...
I jo dic, com ho deuen fer, això de provocar el granat panxa contenta aquest? Es deuen passejar per davant el palau episcopal fent striptease i remenant impúdicament el culet? O són escolanets que quan li serveixen missa i li contesten «et cum spiritu tuo» li alcen i baixen picardiosament les dues cellones i li fan l'ullet? Aquests polissaaardos...! I llavonses ve quan la cosa se li posa surenca per davall la sotana, que si fos de bronze, repicaria. I, com ell diu, ha d'anar molt alerta a «descuidar-se», perquè sinó ja hi som a la parada de les cebes.
Tot això, la notícia dels fets (els meus silvestres comentaris, no), ho publicà el diari La opinión de Tenerife en una llarga entrevista que li varen fer en dates de les darreries del passat mes de desembre. I un dels titulars era aquest: «Equipara la homosexualidad con la pederastia». Assegura (hem de suposar que després d'intensos i molt acurats estudis) que: «sólo un 6% de los homosexuales se deben a cuestiones biológicas; no hay que confundir la homosexualidad como necesidad existencial de una persona, con la que es practicada como vicio. La persona practica como podria practicar el abuso de menores. Lo hace porque le atrae la novedad, una forma de sexualidad distinta». Aquí vingué quan la periodista el tallà: «La diferencia entre una relación homosexual y un abuso està clara». Després va ser quan el monsenyor amollà el paràgraf de les provocacions del primer paràgraf.
L'opinió d'aquest humil cronista del que sospita que passa, és que el bisbe Àlvarez aquest està tronadíssim, més sonat que totes les campanes del campanar de Sineu juntes, que són, per més senyes, de major a menor: «N'Antònia, Na Bàrbara, N'Extrema-Unció, Na Feris, Na Combregar i Na Missa», com explicava el canonge don Joan Rotger a una publicació del 1944, l'any que jo vaig néixer, per cert. I que, com a conseqüència, consider perillós fora mida per la feligresia en general i pels «provocadors» nins de 13 anys en particular, que qui ho pot evitar, segueixi mantenint-lo al càrrec que actualment ocupa.
Mon pare, mestre Biel Sabateret, que ja no hi és fa molts anys i era un home d'església al cent per cent, sense retxilleres ni cruis de cap mena, crèieu-me, quan jo li retreia algun defecte de qualque ministre del Senyor, (àdhuc alguna pederàstia també, que la cosa ve d'enrere, no és una sexual «malformació» actual produïda per una enorme fortor reprimida, bona teca, poca feina...), sempre em recomanava que dels capellans havíem d'aprendre a fer allò que ells ens deien, que era la paraula de déu, no el que feien, que a la fi eren obres d'homes, amb totes les misèries que això duu implícit. Avui, a la vista d'aquest devaluat personal, ni això. Els temps canvien. La supèrbia romp els miralls. Es pensen esser déus alguns d'aquests mitrats. I jo sé perquè.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.