Independentment de la part racional, de l'explicació pel canvi d'actitud del nou govern, hi ha molts d'altres factors que intervenen en l'efecte que s'ha produït en la població, que, ara, aquesta enquesta intenta valorar. Una interpretació heterodoxa demoscòpica de l'enquesta, sense UM, podria ser la següent: 1) De la pregunta número 1: Ha sentit parlar més de la polèmica la gent que diu que vota l'esquerra que la que vota dreta; de la 2) que hi ha més de la meitat de la població preocupada per la polèmica; de la 3) que hi ha una clara unanimitat en la necessitat d'un nou hospital; de la 4) que la gent que valora pitjor la continuació de l'hospital és la que votà l'esquerra, i que el vot d'esquerra favorable no arriba al 60%; i de la 5) que globalment, menys d'un 40% creu que n'Antich n'ha sortit reforçat; però, alerta! els votants d'esquerra creuen que, majoritàriament, n'ha sortit debilitat.
Marshall McLuhan, la dècada dels seixanta, de la passada centúria, teoritzava sobre els mitjans de comunicació i feia un especial èmfasi en l'anàlisi imprescindible del mitjà, a part del contingut. De manera que per estudiar quin era l'efecte d'un missatge no bastava fixar-se, només, en allò que s'expressava. Per ell, «El significat d'un missatge és el canvi que produeix en la imatge. La preocupació per l'efecte en lloc del significat és un canvi bàsic de l'edat elèctrica, ja que l'efecte implica la situació total i no un únic nivell d'informació». La racionalitat de la resposta a la pregunta 4 té com a conseqüència una percepció de descrèdit en la 5.
Resumint: els votants del PP, contents. I els altres, sembla que no. Ara, la nova pregunta és: influirà la decisió de Son Espases sobre el resultat electoral?
Si el vot del PP, content, fos traspassable al PSOE, sí. Però, sembla no ser el cas. Les eleccions a Mallorca, generalment, les decideix qui s'absté. Potser per això, ara, n'Estaràs procura no crispar, per no mobilitzar l'abstenció de l'esquerra; i embasta consensos. És una tàctica diferent a la d'en Matas, Acebes i Zaplana, cridar molt i intentar mobilitzar els seus. I com que la gent de l'esquerra és més inconstant... veurem com sortirà. El govern també aposta, sembla ser, per 5.000 habitatges socials, dels quals, per cert, malgrat tot allò que diguin alguns tertulians experimentats, encara, i lamentablement, no se n'ha sentit parlar gaire pel carrer. Ara bé, d'aquí a les eleccions és d'esperar que tot s'animi. Per això, han d'estar ben atents. «La garde, espoir suprême et suprême pensée!», deia Hugo.
Valentí Valenciano, professor
