Just quan falten pocs mesos per a les properes eleccions, l'Església catòlica emprèn una campanya furibunda contra les forces d'esquerres. Als capellans no els han caigut bé les darreres reformes socialistes: recordem les encara no apagades arengues contra l'assignatura d'educació per a la ciutadania, que ens va posar en relleu que per a l'Església només hi ha uns legítims administradors de moral, uns proveïdors monopolístics de directrius ètiques: tota la resta són perills, formes d'anar cap a la perdició, la desesperança, el nihilisme. La legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe també és vista com un atac contra la família, en lloc de veure's com el que és amb més claredat: una manera d'enfortir les diverses formes d'aliança humana, tot per fer front a la nostra tan natural fragilitat i necessitat d'estimació. Per a Església, però, tots som encara com infants. El catolicisme oficial com el que administren els bisbes que en els darrers dies han fet declaracions sobre el tema, posa de manifest de quina manera ens volen encara insegurs, atribolats davant els avatars i les preguntes que comporta la nostra existència. Quan veuen que la societat humana arriba a la majoria d'edat, que pot emprendre les decisions més importants sense haver de recórrer al credo i al dogma, es posen nerviosos. Els adults, les persones que poden fer-se càrrec de les seves responsabilitats sense necessitat d'haver d'invocar concepcions celestes, són els principals enemics de l'Església. No l'ateisme, sinó simplement la responsabilitat i el coratge acabaran minant la religió. Aquesta assenta el seu poder en una permanent enyor de completesa i reconciliació que l'home encara no ha acabat de desempallegar-se, tot perquè encara li és massa feixuga la creu de la seva inconsolable humanitat. Tornem a llegir les advertències de Freud a El futur d'una il·lusió; sí, el vienès ja ens avisava que només serem realment lliures quan aprenguem a lluitar contra les nostres neurosis. Enfrontem d'una vegada l'ansietat de la nostra vida per nosaltres mateixos.
Melcior Comes, escritor
