Estam farts de sentir a dir que vivim en societats plurals. Conceptes com multiculturalitat i interculturalitat formen part de les agendes col·lectives de tots els països. Tenim societats complexes que els experts afirmen que necessiten respostes complexes. La llibertat fomenta en gran mesura aquesta complexitat ja que permet â"dins uns límits amplesâ" que cada ciutadà estableixi la seves prioritats i els seus marcs de referència. Si tot això és així, resulta mal d'entendre aquest lent camí cap a la simplificació política. La política no és més que la representació del conjunt humà que compon una determinada col·lectivitat. Així podríem plantejar el següent axioma: a més diversitat humana i de pensament dins el conjunt, més diversitat de partits dins l'esfera política. En realitat, però, vivim un temps en què sembla que l'esfera política tendeixi a tenir dos únics components. L'esquema seria una cosa així: un partit de dretes i un partit d'esquerres. En democràcia, el monopoli en la representació està prohibit, perquè aquesta és la característica de les dictadures; de totes formes podríem dir que el bipartidisme és una espècie d'oligopoli. La referència al mercat em sembla interessant perquè s'hi poden establir paral·lelismes. Efectivament, una de les forces que estabilitza i enforteix el bipartidisme és la posició dominant. A qui vulgui entrar dins el joc li resultarà complicadíssim perquè la cosa està muntada de tal manera que els dos grans partits existents tenen tots els avantatges per mantenir la situació que gaudeixen. Podríem parlar de diversos factors que expliquen això: subvencions públiques per escons i vots obtinguts, espais minutats als mitjans de comunicació públics, maquinària engreixada i en funcionament, fons de comerç, marca ja coneguda ... Fins i tot hem arribat a un punt de sofisticació de la qüestió que els dos grans partits generen un discurs legitimador per evitar les fugues dels descontents: el vot útil. Si a aquestes condicions li afegim especificitats, com tenim a les Balears, en què hi ha un món d'informació i opinió (l'estatal, el fet i pensat des de Madrid) on una part de la nostra realitat simplement no existeix, aleshores, es pot comprendre que fer front a la potència del bipartidisme no és gens senzill. Alguns es queixen de l'ambigüitat dels partits, alguns afirmen que els missatges dels partits són intercanviables i que no diuen res; això forma part de les circumstàncies, com més persones vols representar més poc concret pots ser. Ara bé, alerta, perquè arriba un moment que de tan descafeïnat te pots convertir en una oferta insípida que la gent rebutgi perquè res aporta. En general, afirmaria que el bipartidisme és un empobriment perquè suposa que determinades sensibilitats i determinades idees quedin sense veu o quedin dissoltes. Crec que tots hauríem de ser més conscients que el nostre sistema representatiu i, per tant, electoral, es fonamenta sobre el principi de la proporcionalitat. I la proporcionalitat vol dir afavorir que hi hagi veus diverses amb representació a les institucions. Interioritzat el discurs del vot útil és donar per bo un esquema representatiu majoritari i bipartidista. Un esquema que s'adiu ben poc amb la complexitat i la proporcionalitat teòricament imperant. Estam a punt d'iniciar una nova cursa electoral, una cursa on tots podrem comprovar els grans esforços que faran PP i PSOE per convertir la lluita en un dilema entre tots dos partits. D'acord amb el seu reduccionisme només hi ha dos papers per interpretar en aquesta obra. Resulta però, que de papers n'hi poden haver molts més, ara bé, perquè n'hi hagi més, els electors han de donar versemblança a aquesta possibilitat. I quan xerram de donar versemblança entram de ple en el món de les sensacions i de les subjectivitats, un món on els mitjans de comunicació resulten cabdals per generar dinàmiques positives o negatives. Posar de manifest per què el bipartidisme per ventura no sigui tan bona opció és el començament perquè emergeixin a la superfície de la representativitat forces que fins ara romanen dins les profunditats oceàniques de la pluralitat de la nostra societat.