No hi pot haver democràcia digna de respecte, sense uns mínims molt elementals. Sempre m'ha sorprès la facilitat de la majoria d'homes i dones a l'hora d'acceptar amb naturalitat la democràcia quan més està en estat de descomposició. La llarga pràctica de la demagògia, ha creat una afició forta, un públic fort, uns seguidors fidels. Així hi ha molta gent que va a votar una opció i després gaudeix els quatre anys fent-se el màrtir compromès amb la terra, sobretot quan toca de prop la seva butxaca,o el seu tros, que és el que realment compta i és únicament i a la vegada, el que ens condueix a tots a la situació actual.
El fet és comprensible, quan el que anomenam democràcia, aquesta d'aquí, està avariada, servidor és conscient que això no pot ser una notícia, ni ho pretén, tan sols pot ser el contorn d'una còmoda opinió que emmarca el retrat de la mentida i la manipulació mediàtica que semblen per a no pocs, encara,(i aquí, no només a l'Àfrica), un signe vital del que creuen que és la llibertat d'expressió. Seria monstruós en un ordre democràtic, coherent i de debò, suportar aquesta pressió. Ràpidament es tallaria amb mitjans estrictament jurídics si aquests fossin competents. I per què no ho són? Doncs perquè el mal i l'avaria és dins nosaltres, salvant molt poques excepcions.
El nombre d'escriptors que els anava bé el Govern anterior, només per posar un subtil exemple, és exactament proporcional al nombre d'autors que paren la mà avui amb els nous responsables del Consolat. Res no canvia, la xifra és d'una exactitud aclaparadora, hi són tots, car se sostè la idea que s'està per sobre de la política, que ells d'això no en saben, quan per altra banda, sense ella, no en serien res de res, serien un no res total. Ser un no res de tota la vida i anar amb la cara ben alta pel món al qual res no deus, només ho sabem fer uns pocs, estimat Josep. Vostè que es va trobar Pujol a Islàndia, vostè que encara pensa en Frankfurt hauria d'arribar a pair que els «analfabets culturals» com vostè ens anomena, hi vam anar només per fotre-vos, el que va passar després és que, a sobre va ser profitós.
Però tornant al tema que ens ocupava, la manera més eficaç de desvirtuar tot un sistema de valors democràtics, de convivència i llibertat, és aquesta demagògia que utilitzen els botxins culturals a l'hora de perdonar-nos la vida a aquells que sense res vam néixer, i és que hi ha herències realment insuportables per a molts demòcrates o esquerrans de categoria. La demagògia, ni que sigui cultural, i la democràcia de veritat, no han lligat mai. Atribuir tots els mals als polítics és el més natural de tot el que precedeix a un autèntic règim feixista per a finalment col·locar un torero salvador de torn i legitimar-lo. I això, també ho sap fer l'anomenada esquerra sociològica. Parlo d'aquesta terra, parlo de ca nostra i parlo de nosaltres. Aquest establishment de perdonavides reciclats, de demòcrates de tota la vida, aquest 2008, també me la porta molt fluixa, així, en directa traducció del castellà. Res no canvia tampoc aquí, la resposta segueix arribant quan arriba i arriba quan es pot, però corrobora que conèixer el grau d'higiene mental d'una societat molt concreta, no és gens difícil, sols cal fixar-se en nosaltres mateixos i els valors que ens regeixen o ens mouen a tirar endavant, per arribar fàcilment a les conclusions que ens ajuden a entendre quin és el problema real de fons, acostumats, de tota la vida, a menjar carbó, rebutjant, sempre, fer-ho de les vostres mans.
