No hi pot haver democràcia digna de respecte, sense uns mínims
molt elementals. Sempre m'ha sorprès la facilitat de la majoria
d'homes i dones a l'hora d'acceptar amb naturalitat la democràcia
quan més està en estat de descomposició. La llarga pràctica de la
demagògia, ha creat una afició forta, un públic fort, uns seguidors
fidels. Així hi ha molta gent que va a votar una opció i després
gaudeix els quatre anys fent-se el màrtir compromès amb la terra,
sobretot quan toca de prop la seva butxaca,o el seu tros, que és el
que realment compta i és únicament i a la vegada, el que ens
condueix a tots a la situació actual.
El fet és comprensible, quan el que anomenam democràcia, aquesta
d'aquí, està avariada, servidor és conscient que això no pot ser
una notícia, ni ho pretén, tan sols pot ser el contorn d'una còmoda
opinió que emmarca el retrat de la mentida i la manipulació
mediàtica que semblen per a no pocs, encara,(i aquí, no només a
l'Àfrica), un signe vital del que creuen que és la llibertat
d'expressió. Seria monstruós en un ordre democràtic, coherent i de
debò, suportar aquesta pressió. Ràpidament es tallaria amb mitjans
estrictament jurídics si aquests fossin competents. I per què no ho
són? Doncs perquè el mal i l'avaria és dins nosaltres, salvant molt
poques excepcions.
El nombre d'escriptors que els anava bé el Govern anterior,
només per posar un subtil exemple, és exactament proporcional al
nombre d'autors que paren la mà avui amb els nous responsables del
Consolat. Res no canvia, la xifra és d'una exactitud aclaparadora,
hi són tots, car se sostè la idea que s'està per sobre de la
política, que ells d'això no en saben, quan per altra banda, sense
ella, no en serien res de res, serien un no res total. Ser un no
res de tota la vida i anar amb la cara ben alta pel món al qual res
no deus, només ho sabem fer uns pocs, estimat Josep. Vostè que es
va trobar Pujol a Islàndia, vostè que encara pensa en Frankfurt
hauria d'arribar a pair que els «analfabets culturals» com vostè
ens anomena, hi vam anar només per fotre-vos, el que va passar
després és que, a sobre va ser profitós.
Però tornant al tema que ens ocupava, la manera més eficaç de
desvirtuar tot un sistema de valors democràtics, de convivència i
llibertat, és aquesta demagògia que utilitzen els botxins culturals
a l'hora de perdonar-nos la vida a aquells que sense res vam
néixer, i és que hi ha herències realment insuportables per a molts
demòcrates o esquerrans de categoria. La demagògia, ni que sigui
cultural, i la democràcia de veritat, no han lligat mai. Atribuir
tots els mals als polítics és el més natural de tot el que
precedeix a un autèntic règim feixista per a finalment col·locar un
torero salvador de torn i legitimar-lo. I això, també ho sap fer
l'anomenada esquerra sociològica. Parlo d'aquesta terra, parlo de
ca nostra i parlo de nosaltres. Aquest establishment de
perdonavides reciclats, de demòcrates de tota la vida, aquest 2008,
també me la porta molt fluixa, així, en directa traducció del
castellà. Res no canvia tampoc aquí, la resposta segueix arribant
quan arriba i arriba quan es pot, però corrobora que conèixer el
grau d'higiene mental d'una societat molt concreta, no és gens
difícil, sols cal fixar-se en nosaltres mateixos i els valors que
ens regeixen o ens mouen a tirar endavant, per arribar fàcilment a
les conclusions que ens ajuden a entendre quin és el problema real
de fons, acostumats, de tota la vida, a menjar carbó, rebutjant,
sempre, fer-ho de les vostres mans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.