Nadal amb el coronel Macià

És important que la televisió pública decidís programar una pel·lícula com aquesta durant la nit de Nadal. Era la típica pel·lícula que podien veure tots els membres de la família, i començar a construir la memòria històrica en un lloc tan important com el si de les pròpies cases. Ja que des del govern de Madrid "i comença a ser hora de recordar que el 2008 és any electoral i un dels propòsits de bon any podria ser el de votar a consciència" això de la Memòria Històrica s'ha convertit en una de les pitjors lleis aprovades pel Parlament espanyol "una llei de mínims que els del PP, recordem-ho també, mai no s'haurien ni plantejat" i en una enganyifa, està molt bé que la societat civil torni a anar una vegada més per davant de la classe política.

I és important que es recordin figures com la de Macià, militar espanyol, emparentat amb els terratinents lleidatans, i ferm defensor de les seves idees des d'una postura ètica que va tenir nombrosos fracassos pragmàtics "el cas de Prats de Molló n'és el principal" però que va deixar anar volar coloms fins al final de la seva vida i que va tenir la satisfacció de veure's proclamar la II República des d'una posició catalanista i en català. Va fer un gir de cap a una Catalunya lliure encara que després les circumstàncies fossin les que foren.

Com també és important que això es faci en un ambient relaxat, familiar, distès, allunyat de la solemnitat de les conferències, dels llibres de lectura individual i plaent, però solitària, dels homenatges amb flors i tal volta buidor de contingut. Aquesta pel·lícula promou el debat, contextualitza el personatge i la seva època, i vista en família ajuda al diàleg i al debat intergeneracional. TV3 va posar messions per un producte molt digne "malgrat la seva pèssima política en nous formats i la desgràcia de programes com La Masia de 1907, l'espectacle més denigrant al qual ha arribat una televisió pública, i la bazòfia del programa del Santi Millán" i va demostrar que quan vol pot ser una gran cadena de televisió (i si no basta veure el documental que emeteren amb posterioritat a la pel·lícula).

La memòria històrica és també això, facilitar les eines per a la comprensió del nostre passat d'una manera plural, divertida i entretinguda. I entenent que la memòria no s'ha de referir només a la Guerra Civil, sinó que ha d'abraçar també els fets més antics i els més moderns. És igualment important fer memòria de la batalla de l'Ebre com de la brutal repressió de les manifestacions antiglobalització de Barcelona de fa pocs anys. La memòria és allò que ens permet situar-nos en el món i copsar els nostres referents, i en aquest 2008 tendrà un paper fonamental. Convendria que l'exemple d'aquest film sobre Macià no fos només una magnífica flor que per si sola no fa estiu. Però que obre el camí a la primavera.