Sabem què volien fer

A hores d'ara, per a la salut democràtica del país convendria que el PP de les Balears, que va governar amb majoria absoluta durant la legislartura passada, reconegués la seva responsabilitat en els danys i perjudicis que ens causa a tots la monumental bestiesa del metro. I que ho reconegués obertament, sense subterfugis, sense convertir la seva atrició "car la contrició els deu ser aliena" en comparsa d'acusacions als adversaris amb un o altre motiu. El que va fer el govern de Matas amb el metro "Mabel Cabrer al front" (o l'Ajuntament del Palma amb la construcció/destrucció/reconstrucció del dit parc de les Estacions "Catalina Cirer al front"), als ciutadans ens haurà costat uns doblers que no hauríem de pagar nosaltres, els que no hem comès els errors. Hi ha coses inevitables i hi ha xapuces per les quals els responsables polítics haurien de respondre personalment, ja que són errors personals, per acció o omissió, sovint per ineptitud, no insinuarem que per maldat. No pot ser que muntin tota la història del metro i ara no donin la cara així com toca, per més que el màxim responsable sigui qui ha demostrat ser. Tots l'estimaven, el veneraven, l'obeïen. Per què s'ha autodesterrat? No, no tots els polítics són iguals. Cert que Francesc Antich, en lloc d'aguantar aquí la passada legislatura, s'estimà més viure tranquil a Madrid, però no és el mateix que anar-te'n per eludir les conseqüències dels teus actes. En qualsevol cas, aquí queda Mabel Cabrer, i queda, sobretot, el partit, que encara no ha tengut la decència de presentar-se en públic a explicar-nos què va passar, per quines raons haurem pagat dues vegades el metro. No eren tan bons gestors, els «populars»? Ja és ben cert que amb el PP, aquí, massa coses acaben malament. No es veu per enlloc voluntat d'esmena, sobretot no es veu, ni que ho miris al microscopi, aquella mínima humilitat necessària per a reconèixer els errors, i que de vegades contribueix a fer una sensació d'honradesa. Però, és clar, d'un partit que a nivell estatal ha estat capaç de sostenir les intencions assassines de Bush respecte de l'Iraq, o de nodrid la teoria de la conspiració, però, sobretot, de posar el combustible necessari perquè tota la maquinària de la insídia hagi excavat una fractura abismal per dividir la ciutadania, d'un partit així no esperarem ara que entoni un mea culpa per un metro execrable pagat a preu d'obra modèlica. Confien que les urnes els exoneren. Però una part important de la societat, fins i tot de votants seus, sap de quin peu se calcen, sap quines coses fan i què els mou a ferles. Aquí sabem "els coneixereu pels seus fruits" que no volien fer un país millor. Ja poden cantar missa.