Aquest article no l'hauria d'haver escrit jo, sinó Bartomeu Mestre Balutxo, un lector especialment crític amb la manera com informam els mitjans de segons quins temes. Balutxo té la impertinència de les persones que saben tant o més de les coses que els mateixos periodistes, i que en general troben a faltar fets o perspectives enriquidores en els relats.
Les darreres corretjades de Balutxo ens arriben de manera persistent via e-mail. Fa uns dies recordàrem la tragèdia que tingué lloc el 25 de novembre de 1895 al polvorí de Sant Ferran i que costà la vida a quasi un centenar de persones. La majoria de les víctimes eren nins i dones que havien estat contractats perquè les seves mans petites eren més hàbils per carregar els projectils. Som molts els que pensam que el 25 de novembre és una data de referència, que s'hauria de dedicar a la seguretat en el treball i en honor d'aquells que no varen ser herois de guerra a Cuba, però que donaren la vida per la desastrosa Espanya del 98.
Però Balutxo insisteix en recordar una tragèdia major que va ocórrer 50 anys abans al seu poble: la timba de Felanitx. «Es tractà d'un fet luctuós de molta més transcendència que el de Palma, i que està deliberadament ocult i, mai millor dit, enterrat. Tan enterrat, que no apareix a la gran majoria de llibres d'història! I en els pocs en què apareix, no es tracta amb la magnitud que mereix la catàstrofe!», replica l'autor de La identitat reeixida. El cert és que el 31 de març de 1844 moriren esclafades 414 persones perquè un mur pròxim a l'església de Felanitx cedí i esclafà una gernació que participava en una processó de Setmana Santa.
Però, què té a veure una desgràcia amb l'altra, llevat de les víctimes mortals? Ambdues són propiciades per una actuació deficient de l'administració pública, en un cas per falta de seguretat en el treball i en l'altre per falta de seguretat en l'obra pública. I avui en dia encara moren treballadors per la primera causa, i què hem de dir de la segona, quan el metro s'inunda amb quatre gotes o el supervelòdrom no funciona. Sí, sempre resulta enriquidor poder recordar.
