Tothom qui va poder escoltar les notícies de les 8 del vespre de dimecres dia 14 de Catalunya Ràdio, va poder sentir com el locutor informava d'un robatori comès a Girona per un lladre «que parlava català». Heu sentit dir mai no ja a cap ràdio espanyola sinó a la mateixa Catalunya Ràdio, que un malfactor fos «de parla castellana?» Com és que, si un delinqüent fa part d'una determinada comunitat lingüística, es tapa per no perjudicar la imatge d'aquesta comunitat "cosa que supòs que es fa amb bona intenció encara que amagui informació sobre l'individu" i, en canvi, si el delinqüent pertany a una comunitat lingüística com la nostra, els informadors no miren prim per donar-ne tota casta d'indicis ni s'aturen a pensar gens si fan mal a la nostra imatge?
Dia 6 de novembre, a la plana web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, l'expresident català retreu que com més va més casos hi ha de catalans que, anant en taxi per Madrid, si s'esdevé que qualcú els telefoni, en sentir-los parlar en català, hi ha taxistes que s'aturen i els fan davallar. Qualcú s'imagina el rebombori que es mouria si la mateixa feta passava a Palma, a València o a Barcelona a qualque usuari pel simple fet de parlar castellà pel mòbil? Hi ha ningú que dubti que els de SOS Racisme totd'una sortirien a denunciar el racisme i la xenofòbia de la feta? I ja podeu fer comptes de quina manera l'emissora de ràdio que toca amb un dit al cel compararia els castellanoparlants de Catalunya amb els jueus de l'Alemanya nazi. Idò bé: això passa a un català i no piula ningú. Ni tan sols els mitjans de comunicació que es fan passar per catalans.
Fa un parell de setmanes, l'entrenador del Madrid, en Schuster, va donar la culpa del mal resultat d'un partit de futbol a l'àrbitre, del qual va retreure la tara que «era catalàn». I tothom ben mut. Hi hauria hagut tant de silenci si en Schuster hagués apuntat amb el dit un àrbitre per ser negre, o jueu, o moro o sudaca? A poc a poc, es va posant de moda el tiro al catalán. I es posa de moda enmig d'un eixordador silenci dels anyells.
Jordi Caldentey, petit empresari
