Avui, dia 20 de novembre, fa 32 anys de la mort de Franco. No s'esperen demostracions de força de la dreta radical. Tanmateix, em permet suggerir-vos, a vosaltres, lectors, algunes normes d'actuació, alhora que us poso en antecedents de certs comportaments extravagants, per tal d'evitar-vos situacions tenses o ensurts innecessaris. Llegiu, si us plau:
A) No expresseu el vostre condol a
Francisco Jesús Fiol. Tot i que porta un feix de tristesa al cor, no vol que ningú furgui en la seva intimitat. Ho té clar: aquell que s'aventuri a dir-li un t'acompanyo en el sentiment s'emportarà de resposta un por qué no te callas? de ressonàncies reials i colonialistes.
B) Si veieu Catalina Cirer amb les dames
més pietoses del seu seguici habitual (sa nina María José Frau i Francesca Bennàssar) entrar endolades a la Sang, no els demaneu qui és el mort. És obvi.
C) Si us diuen que avui monsenyor
Murgui no ha pujat al campanar a rebre la classe de parrupeig amb els coloms i que és a l'altar major de la Seu oficiant una missa rere l'altra, no us alarmeu. No s'ha detectat cap brot de pesta a Palma. Els Parenostres que passa són per la pesta que ens va assolar quaranta anys.
D) Si us topeu amb Maria Salom
-Marieta d'España o Marieta del ping-pong-, amb cinc roses prietas en un haz, no li demaneu si se'n va als toros a veure José Tomás. No n'hi ha, en aquest temps, de toros. I, per descomptat, el Coliseu Balear no es troba en la direcció de la Cruz de los Caidos.
E) Si descobriu els directius d'ARCA
donant llustre al marbre del monument al creuer Baleares, no en faceu un gra massa. No són militants de la Vieja Guardia acabats de sortir de l'armari. Més aviat heu d'atribuir la seva activitat netejadora a un excessiu amor a l'art.
F) Si us assabenteu que Grosske és a sa Feixina cantant allò de en la plaza de mi pueblo/ dijo el jornalero al amo, no l'acuseu de frívol i penseu, i encertareu, que l'esperit de la reconciliació li ha pujat al cap. Això s'arregla amb una aspirina.
G) Si de la mateixa manera sabeu que
Carlitos Delgado és davant la pedra del Baleares cantant por Dios, por la patria y el rey, procureu atribuir-ho al fet que Don Joan de Borbó va demanar permís a Franco per embarcar-s'hi. Li fareu un favor. A Carlitos, és evident.
H) Si veieu que la Seu és a les fosques,
no és que monsenyor Murgui hagi tornat d'esquerres i digui les misses per a Franco a contracor. Atribuïu-ho al caràcter gasiu del conseller Manera que fa l'orni quan la cúria li reclama els diners acordats amb Matas per a restaurar esglésies.
I) Si teniu notícia que Madame Rosa ha
exigit avui -precisament avui- que en el balcó dels ajuntaments no onegi la bandera espanyola, no és perquè de cop i volta s'hagi lligat un maulet, sinó per a respectar el dol de Jaime Mayor Oreja i d'altres llumeneres que sostenen que la millor democràcia rau en una dictadura de morro fort.
J) Si trobeu pel carrer Joan Lladó amb
cara de patir mal de queixal, podeu tenir la seguretat que no és per Franco que ha girat la fesomia, sinó perquè Espanya ha golejat Suècia amb una implicació catalana absoluta: Xavi passa la pilota a Capdevila i aquest, castanya i gol. El 2014 del vident Carod queda més lluny que Liorna.
K) Si us en fan cinc cèntims, de l'actuació
anòmala del President Antich, no en faceu un gra massa. És cert que ahir horabaixa va assistir a la missa per Franco a l'església de Santa Margalida, però en realitat anava a Can Tià a comprar formatge. Va veure gent al carrer, va confondre la botiga amb l'església, va entrar i no va voler fer un mal paper. En conseqüència, va posar cara de Guàrdia Civil, va repetir le acompaño en el sentimiento un fotimer de vegades i va haver de mussitar més d'un arriba España. Avui porta una emprenyament de no dir. Pel paperet que va fer? No. Perquè, en sortir, Can Tià havia tancat i, de formatge, res de res.
L) Pareu esment a una darrera
advertència: les coses van com van, i no van gaire bé. De manera que no us enganyeu. Si demà encara sentiu les campanes tocar a mort, feu-vos-en a la idea: no és per Franco, que toquen, és per tots nosaltres.
