De moment l'Ajuntament de Ciutat es ratifica a fer desaparèixer la illeta de cases compresa entre els carrers de Gabriel Maura, Jacint Verdaguer, Joan Munar i Eusebi Estada. Potser no és encara una previsió definitiva, però ara per ara les coses van per aquí. Una altra illeta de cases que l'Ajuntament sembla que vol condemnar a devastar. És una notícia fresca d'ara, d'avui mateix, que per circumstàncies purament casuals ens ha arribat (coneixem un dels afectats per l'expropiació). Hem d'agrair que aquesta vegada la previsió no vagi encaminada a destruir cap carrer o conjunt de carrers d'origen medieval del nostre centre històric, volem creure que el nou Ajuntament serà més respectuós amb la nostra trama islamicogòtica. Tanmateix hem de dir que, d'entrada, qualsevol tipus de destrucció ens provoca moltes de prevencions. En no ser, com insinuàvem en un altre escrit, que anassin a desfer o rebaixar algun dels edificis més mastodòntics o mal situats que s'han fet dels quaranta ençà, com les finques que hi ha davant la Seu o tantes d'altres que fan tanta de nosa. No volem dir amb això que la illeta amenaçada de desaparició hagi de ser conservada a ultrança, tampoc és això. Però algunes coses es podrien dir a favor d'aquesta illeta d'Eusebi Estada. Les cases de la part d'aquest carrer, si no tenen un enorme valor artístic, sí que tenen un cert encant, ni que sigui el de formar part de l'entorn tradicional d'un dels edificis racionalistes més interessants de la ciutat. Efectivament, aquests edificis condemnats a mort tenen davant per davant la casa Pallicer (1940), obra de l'arquitecte racionalista mallorquí més relacionat amb la modernitat, Francesc Cases i Llompart. L'edifici en qüestió ocupa la illeta completa definida pels carrers: Francesc Sancho, Eusebi Estada, Doctor Ferran i Joan Munar. Així que conforma una sola illeta amb pati interior i façanes unitàries dins de les diferències d'alçades previstes per la normativa. Sense menysprear el xamfrà de Francesc Sancho-Doctor Ferran de Can Pallicer, la façana d'Eusebi Estada ens mostra dos commovedors volums que sorprenen per la seva modernitat i adequació a les alçades prescriptives. Sorprenen igualment pel seu difícil encaix, enginyosament resolt, i per l'arrelament comú a una planta baixa que actua com a peanya unificadora de tota la illeta. El volum més alt mostra un aspecte prismàtic, murari, amb finestres innovadorament cantoneres. L'altre, contrastat i conjuntat alhora, hi encaixa des de la seva innovadora, també, forma semicilíndrica. Tot plegat recursos i formes molt característics del racionalisme (aquest moviment modern que la gent del moment anomenava «cubisme»). Precisament davant d'aquesta bella façana, unitària i bivolumètrica alhora, és on s'ubiquen gairebé tots els edificis que, com dèiem al principi, han de desaparèixer. Qualificaríem l'arquitectura d'aquests edificis tristament desnonats com de mescla o d'híbrid. D'una part tenen un fort component d'arquitectura popular urbana, encara que difícilment podríem dir que es tracta d'això. Perquè de l'altra tenen un cert aire de tipus racionalista. Tanmateix, tampoc els qualificaríem de racionalistes. No són ni carn ni peix, potser ni un poc de cada. Recursos d'arquitectura popular, si més no, són l'estructura de parets mestres, la verticalitat del rectangle de les finestres i els materials (marès). Però també s'hi destrien formes, tècniques i materials racionalistes: rectangles apaisats a algunes finestres, l'ús de volums cúbics, de plànols i rectes (fins i tot a les poques motllures que hi ha); referències gairebé nul·les als estils històrics, també una utilització clara i decidida de jàssenes i columnes de formigó armat. Com dèiem, sembla que no es tracta d'una arquitectura d'un valor extraordinari, però sí que té un cert encant, potser la podríem definir com arquitectura de mestre d'obres, racionalisme superficial de mestre d'obres. Un racionalisme probablement mimètic respecte de Can Pallicer o d'altres edificis propers (com el 56 d'Eusebi Estada, obra de Guillem Muntaner del 1939, tristament esbucat fa uns anys). D'altra part hem de dir que dels dos edificis d'Eusebi Estada condemnats, el número 32, més proper a Can Pallicer, més baix, presenta elements de disseny molt més sofisticats. Del carrer es poden veure columnes que suporten grans jacenes, a la part interior de les tribunes, on s'hi forma el pòrtic corresponent. També es pot veure per una finestra ran de carrer l'interior de la planta baixa, s'hi distingeixen fàcilment pilastres que sustenten també jàssenes, tenen dos angles rectes graonats a manera de capitell que les enllacen (un detall de disseny enginyós, estudiadament disharmònic en les proporcions, d'una gran modernitat per l'època). Als darreres, mirant des de Jacint Verdaguer, tenim les galeries fetes amb grans jàssenes suportades també per columnes (no per pilars). Especialment interessant és la composició de masses de l'angle interior corresponent al cantó, vertebrat, articulat, en el seu gir de 90 graus també per una columna. Tot sembla indicar que hi treballà algun dels arquitectes racionalistes del moment (d'una forma més o menys propera, més o menys directa) o algun aparellador d'idees avançades i interessat pel disseny, qualcú que coneixia perfectament l'ús del formigó armat (encara que és possible que alguna part de la façana o de l'interior se sustenti amb parets mestres de marès). D'altra part, deixant el racionalisme, si ens fixam en el seu més immediat antecedent, el modernisme, hem de fer avinent que hi hagué també un modernisme de mestres d'obres, sovint se n'ha parlat. A Ciutat hi ha edificis modernistes d'autor que tots coneixem com: el Gran Hotel, Can Forteza Rei, l'Escorxador, els Magatzems El Àguila o Can Casasayas. Però també hi ha uns altres edificis modernistes o amb decoracions modernistes més modests que tenen un gran encant, molts d'ells a Santa Catalina. Són edificis fets per mestres d'obres que d'alguna manera imitaven i s'inspiraven en Gaudí, Domenech i Montaner, Lluís Forteza-Rei, Gaspar Bennàzar o Francesc Roca. Sovint el seu modernisme és, com se sol dir, epidèrmic, es redueix a alguns elements ornamentals de la façana, potser de l'entrada de la casa i res pus. La resta respon a una arquitectura tradicional que poc té a veure amb els postulats del modernisme (com la utilització dels nous materials i tècniques constructives: grans superfícies de vidre, ciment i ferro vists, etc.). Tanmateix a ningú amb quatre dits de front se li acudiria fer desaparèixer un edifici modernista d'aquests sense haver-hi una causa molt justificada. Però el que nosaltres voldríem fer avinent és que si hi ha un modernisme epidèrmic de mestres d'obres que té un cert valor i molt d'encant (com s'esdevé amb el manierisme epidèrmic d'algunes construccions del centre històric), també hi ha un racionalisme epidèrmic de mestres d'obres que igualment té un cert valor i encant, que també mereix ésser conservat. Especialment si forma part de l'entorn més immediat d'un dels grans edificis racionalistes de Ciutat. Per circumstàncies purament casuals, com comentàvem, ens hem assebentat una mica de la història d'aquesta illeta de davant Can Pallicer, de les cases d'Eusebi Estada avui amenaçades. Sembla que fa bastants d'anys l'Ajuntament la volia fer desaparèixer per fer un vial d'accés a Jacint Verdaguer. Avui les previsions a la zona han canviat radicalment, l'actual Ajuntament es planteja perllongar el màxim a aquest carrer el parc de les Estacions. Per tant un vial per al trànsit ja no té sentit si es vol restringir la circulació rodada de l'indret. Però sembla que ara l'Ajuntament vol esbucar els nostres edificis simplement per perllongar Francesc Sancho fins a Jacint Verdaguer. Tanmateix nosaltres no pensam que això sia tan important, igualment aquest carrer, com tots els transversals de l'eixample, una illeta més amunt o més avall, s'ha de trencar. Nosaltres avui, davant d'aquesta situació, el que proposam és que es conservi la illeta de davant de la casa Pallicer, per les dues raons que ja hem esmentat. La primera pel seu encant d'hostatjar, si més no, un curiós racionalisme de mestres d'obres. La segona perquè conforma l'entorn de la casa Pallicer (i d'aquest pont del Tren que tenim ara també allà). Aquesta zona s'ha deteriorat enormement les últimes dècades, molt prop de Can Pallicer s'han construït alguns dels edificis més mastodòntics del barri, gairebé no se'n conserva cap dels d'abans. Més motiu encara per protegir el que queda del seu entorn tradicional. Ja fa molts d'anys que els historiadors de l'art valoren els monuments tant com l'àmbit immediat que els és propi. Així l'entorn i el monument estableixen una dialèctica en la qual es donen sentit mutuament. És per això, repetim, que nosaltres pensam que l'Ajuntament no hauria d'esbucar els edificis d'Eusebi Estada en qüestió. D'altra part opinam que tampoc no hauria de deixar que els actuals propietaris els esbucassin si

quedassin lliures d'expropiació (suposant que mai ho volguessin fer). No és més que una opinió, però és la nostra, pensam que el més adequat seria veure aquests edificis rehabilitats, dignificats en la seva funció tradicional d'edificis d'habitatge (el de més prop del Pont està en perfecte estat i en ús actualment, no tant l'altre que, tanmateix sembla el més interessant). Com dèiem el que proposam per als nostres edificis és: ni esbucar-los, ni substituir-los; proposam simplement deixar-los com són perquè continuen essent l'entorn tradicional de Can Pallicer.