No és un secret per a ningú que el gruix de l'empresariat hoteler va mantenir una actitud hostil en el govern del Pacte de Progrés, presidit per Francesc Antich, que governà la comunitat de 1999 a 2003. Va fer bandera de l'ecotaxa, però l'impost fou tan sols un pretext per posar en marxa tota una sèrie d'estratègies destinades a erosionar un govern que no es resignava al servilisme respecte d'aquesta part de l'empresariat. L'hostilitat tengué puntes de màxima agressivitat arran del procés electoral que acabà amb la victòria de Jaume Matas, qui no tengué cap pudor per escenificar d'una forma no gens subtil els signes d'una convergència d'interessos que tenia tot l'aire de conxorxa. La quasi totalitat de l'empresariat hoteler es va mostrar suspicaç, per dir-ho suaument, al desenvolupament de la seva tasca amb un govern d'esquerra -d'allò més moderada, d'altra banda.
Però, si no fou aleshores haurà de ser ara o més endavant, que l'empresariat s'haurà d'adaptar a l'alternança política, perquè és l'essència de la democràcia. Ara, amb motiu del World Travel Market, moltes mirades estaran atentes a les declaracions, moviments o gestos que puguin indicar un apropament o la confirmació del divorci. Antich no ha tengut inconvenient per apartar qui fou el seu conseller de Turisme, Celestí Alomar, i ha renunciat a la reimplantació de l'ecotaxa, dos fets que podrien tenir una lectura en clau d'entreguisme més que no de pragmatisme raonable.
D'altra banda, sembla que aquest Govern podria fer la passa cap a la definitiva regularització de les entre 5.000 i 10.000 places hoteleres il·legals que hi ha a les Balears, culminant un procés iniciat pel conseller del PP, Joan Flaquer. Si s'arriba a confirmar aquest darrer extrem, el Govern d'Antich crearà un precedent. Serà de veure de quina manera ho metabolitza la societat.
