algo de nubes
  • Màx: 20.11°
  • Mín: 13.93°
20°

L'alè del búfal a l'hivern

En qualsevol modalitat d'art -pintura, cinema, literatura, dansa, música..., tant se val- normalment apareix una obra a partir de la qual el creador eclosiona amb un domini i una seguretat que el fan destacar entre els seus col·legues i que suposa un abans i un després en la pròpia trajectòria artística. La majoria de creadors són coneguts tan sols per un parell d'obres -sempre n'hi ha alguns que han triomfat amb just una peça- encara que la seva carrera hagi estat llarga i prolífica.

L'escriptora Neus Canyelles (Palma, 1966), amb la seva última novel·la, ben segur ha fet aquesta passa que significa deixar enrere una primera etapa, de provatures iniciàtiques però ja d'unes qualitats i uns atributs força remarcables, per endinsar-se de ple en una altra diguem-ne de maduresa creativa, quan hom ja domina les eines i els mecanismes de la creació i es pot lliurar amb garanties d'èxit a la recerca de les excel·lències de l'art. L'alè del búfal a l'hivern s'imposa des del primer instant com un llibre eficaç i encertat, que atrapa l'atenció del lector gràcies a un entramat d'històries creuades i a l'ús efectiu d'un seguit de recursos estilístics que es poden definir com a metaliteratura.

L'obra gira entorn de les vides de dues escriptores: d'una banda, Gwen Rees, que es troba en el darrer tram de la seva existència i viu retirada en una illa del Mediterrani amb l'únic objectiu d'escriure per recuperar el passat, per salvar el temps viscut de la desmemòria; de l'altra, la jove Esther March, que aconsegueix trobar Rees quan tothom la donava per desapareguda. Es van creuant les veus de les dues dones -una relació que es basa sobretot en l'admiració i el respecte-, a més de les cartes de la filla de Rees, els seus contes i les reflexions dels amors i els editors de l'escriptora que decidí ocultar-se i viure allunyada dels cenacles literaris després d'una vida convulsa i apassionada. Es tracta d'una història que dialoga amb els flagells i les carícies de l'escriptura. L'atmosfera que s'hi respira es sobretot la que prové d'una vida viscuda entorn del món de la literatura, amb la càrrega de goig i patiment que això suposa i des de la perspectiva d'una autora jove que ha aconseguit passar l'hivern amb l'escriptora admirada.

Aquesta novel·la, que guanyà el VIII Premi «El lector de l'Odissea», ha estat seleccionada per formar part de les obres finalistes que opten al Premi Llibreter d'enguany. Sens dubte l'obtenció del guardó vendria a confirmar la consolidació definitiva d'una escriptora que no fa gaire soroll però que ha aconseguit apropar-se, llibre rere llibre, als déus de la creació amb un llibre molt especial.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.