L'altre dia una professora em contà una conversa que havia tengut amb el pare d'un dels seus alumnes. Ella li havia demanat la seva col·laboració per tal que al seu fill li anassin bé els estudis. Concretament, li va aconsellar que insistís perquè l'al·lot dedicàs dues hores cada horabaixa a estudiar. El pare s'hi va negar en rodó. Argumentà que, com que ja passa sis o set hores, segons el dia, a l'institut, seria demanar-li massa que, a més a més, encara fes dues hores més de feina cada dia. La jornada laboral típica d'un adult és de vuit hores diàries. Els nins, de cap de les maneres han de treballar tant, ja que els cal temps per jugar, per sortir amb els amics, per esplaiar-se. La feina dels estudiants, segons aquest pare, s'ha de fer tota dins l'horari de permanència al centre.
Cal dir que d'entrada vaig trobar una animalada molt grossa el que deia aquest pare. Però, després, pensant-ho tira-tira he arribat a la conclusió que pot tenir una part, només una part, de raó. La veritat és que, mentre que els horaris escolars de primària estan bastant ajustats, quan passen a l'institut, els infants es troben amb un augment molt considerable de la càrrega lectiva. Els més petits arriben a casa seva ben cansats i, sovint, encara els queden les famoses dues hores de feina per fer.
És evident que no és possible fer-ho tot dins l'aula. Al centre s'han de fer les activitats d'introducció de nous continguts, les d'avaluació, i les de reforç per a aquells que no ho han acabat d'entendre i d'ampliació per als que ho han superat amb facilitat. Però hi ha tipus d'activitats que és imprescindible que facin a casa seva, les de consolidació dels continguts ja apresos, que consisteixen habitualment en una sèrie d'exercicis repetitius; o les de memorització, que els permetran retenir allò que han entès dins l'aula. Per fer això, no necessiten el professor, sinó que depèn només d'ells.
El problema, tal vegada sigui que el sistema educatiu és un poc massa dispers. Caldria centrar-nos en allò que és fonamental i prescindir del que és superflu. Bastaria llevar algunes optatives i que la religió la fessin, els que volguessin, fora de l'horari escolar. Amb això podríem augmentar el temps de classe de les àrees instrumentals i, inclús, rebaixar dues hores a la setmana la permanència al centre. I si això es fes sense augmentar els continguts, representaria una bona oportunitat per poder fer més feina dins classe i menys a casa seva. A més a més, tenir una hora més a la setmana per treballar els continguts més elementals, fonamentalment els de llengua i matemàtiques, també seria una bona eina per millorar les competències curriculars dels alumnes i disminuir el fracàs escolar.
