Diuen que el Papa de Roma està una mica esbraonat, li fa mal el braç de tant de manejar el salpasser i repartir aigua beneïda tantes vegades com beats va entronitzar a la Roma imperial diumenge passat. Els pluviòmetres de la Ciutat Santa registraren algunes dècimes, cosa que desconcertà els meteoròlegs laics perquè ni un núvol s'havia colombrat aquell diumenge. Un cosí d'en Rajoy, que no és físic però té alguns coneixements molt rudimentaris de topografia quàntica, fa d'escolanet al Vaticà i tot d'una que els serveis informatius de la RAI notificaren la dada pluviomètrica va telefonar a en Mariano i li va dir que els beats espanyols ja havien obrat el primer prodigi, car havien fet brostar, hom no sap d'on, ergo miracle segur, una cameta d'aranya molt fina que havia anat molt bé a les colocàsies cardenalícies, que ja anaven de roda batuda. En Mariano li va dir que tal meravella suprahumana havia de ser celebrada amb un repicar de campanes polifònic i quan, el cosí tot just havia pitjat el botó (ara les campanes vaticanes estan domotitzades), va ser aturat, ni que fos un Abraham d'estopa i paper de vidre, per una agranadora mestissa, el Vaticà també practica la segregació classista, que li va dir que si no anava viu acabarien tots acomiadats d'allà i que, tengués per ben suposat, que no cobrarien de l'atur, car la Cúria ho fia tot a la Providència i a vegades aquesta santa dona té cascarrulles als ulls, ho sabia de bona tinta, la mestissa, car tenia també un parent capellà que es va descapellanar i, després de vint anys de servici abnegat a l'església, se'n va haver d'anar amb una mà davant i l'altra a darrere. El cosí tornà a agafar el telèfon i el va reprendre una mica. En Mariano quedà una mica desconcertat amb el daltabaix de l'escolanet i per llevar-se'l de damunt li va entimar allò de: Jo no som el culpable de la malifeta que has acabat de cometre, convé que cerquis i, en conseqüència, telefonis a l'autor intel·lectual dels fets. El cosí quedà una mica emparpalat, com si el telèfon enrampàs, i li va respondre que no entenia res. Va demanar-li si era realment en Mariano o si s'havia equivocat marcant, però una anècdota familiar reportada per en Rajoy va servir per restablir la calma al roqueter (derivat de roquet, no de roqueta o de rock) vaticà. «Bé, idò ja cercaré l'autor intel·lectual dels fets», va respondre el cosí. «Mentrestant, tu que tens tan de bo, convé que facis una telefonadeta al Cardenal Primat perquè aquesta patinada no em consti en el full de serveis tan impol·lut com tenc». «No passis ànsia» el tranquil·litzà. «Ara duc un negoci entre mans que tendrà més que meravellada i entretinguda tota la corporació cardenalícia de Roma. A més, i això és un secret, hi ha molts de simpatitzants nostres, ja saps què vull dir-te: contractistes, subcontractistes i altres beneficiaris en general que estarien disposats a fer donacions a parts iguals -al partit i al Vaticà- només que els prelats es prenguessin la molèstia d'estudiar el tema». «Conta, conta, Mariano, qui sap si jo d'entre bastidors et puc donar una maneta», va reprendre el cosí. «Però no siguis impacient, que no podem alçar la llebre abans d'hora... no t'anticipis. Mira, aquesta setmana sortirà la sentència del judici de l'onze M i, segons m'han informat, no serà gaire favorable a la nostra tesi: ja ho saps, allò que va intel·lectualitzar en José Maria i que n'Angelito va verbalitzar, sí la teoria de la conspiració, que la COPE, tan vaticana, ha ajudat amb tanta d'eufòria a difondre i a escampar. Bé, idò sembla que ETA no està rere els atemptats, cosa que nosaltres ja sabíem, però que ho havíem de dir així, si no ens feien la pell en dejú. Si, va ser una mentida en defensa pròpia. No salvàrem el govern, però sí la pell. Vàrem ser, perquè ho entenguis, uns màrtirs polítics. Jo crec que va ser l'Esperit Sant qui ens va il·luminar i aquell que ens ha donat força per continuar endavant durant aquests quatre anys i per esbombar-ho per la nostra brunete mediàtica. I l'Esperit Sant no pot desbarrar. Jo tenc unes declaracions preparades: que no s'ha de polititzar la sentència, que si els morts amunt, o els morts avall, però això només són roïssos i remutxalla. Es tiraran damunt nosaltres com a corbs. I si beatificassin la mentida?, em va dir n'Acebes, que ja saps que té cara d'escolanet bàmbol -i perdona, no anava per tu-, això és impossible, li vaig respondre. I l'Esperit Sant ens ha tornat a il·luminar, amb dàvides i òbols hem de treure del Vaticà un nou dogma de fe: cap innocència no es pot provar si no es troba l'autor intel·lectual. Si el Vaticà fa via a embullar aquesta troca potser encara hi serem a temps a guanyar les eleccions i això ja saps que suposa...! pip, pip, pip Els comunicam que les nostres línies internacionals estan ocupades, tornau a telefonar d'aquí a una estoneta...