cielo claro
  • Màx: 21.7°
  • Mín: 13.08°
21°

Arts de poeta, poesia de les arts

Des del punt de vista d'un lletraferit o lletraccidentat -des del punt de vista de qualsevol que es preocupi mínimament per les dificultats de lectura que plantegin tota parenta pobra/rica o tota literatura entre nosaltres- una de les deficiències o les mancances de les nostres universitats és la pràctica absència de consideració acadèmica de l'obra de tot autor que no faci ja alguns decennis que faci vaumes. La idea que una de les responsabilitats del mestratge universitari sigui el foment de la lectura, en definitiva la promoció de la recepció de la literatura, sembla que sona gairebé escandalosa per a molts de professors que treballen i investiguen precisament en Facultats de Lletres. La filologia esdevinguda «ciència pura», ja no comprendria l'estudi i la valoració de l'escriptura: la lingüística s'hauria menjat la literatura. Però pot ser que aquest panorama, més aviat desolador durant decennis, Deo gratias, estigui començant a canviar.

En seria prova un interessant volum que acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor, Arts de poeta. Poesia i relacions interartístiques, editat per Jordi Julià i Pere Ballart, que recull les experiències en aquest terreny de set poetes actuals: Joan-Elies Adell, Narcís Comadira, David Jou, Joan Margarit, Antoni Marí, Marta Pessarrodona, Àlex Susanna i Magí Sunyer, explicades en el transcurs de set xerrades informals celebrades en la Universitat Autònoma de Barcelona, els mesos d'abril i maig del 2006. Els dos impulsors d'aquest cicle o programa han estat els professors Jordi Julià, que ensenya en la UAB una nova assignatura denominada precisament Literatura i arts, i Pere Ballart, que hi imparteix cursos de Teoria de la Literatura, Teoria de la Poesia i Retòrica, a més d'esser el responsable d'un projecte d'investigació sobre Poesia Catalana i Espanyola, 1975-2005. Aquest cicle de xerrades ha estat possible a l'empara de l'assignatura Literatura i arts i del també esmentat projecte d'investigació, amb la col·laboració de l'Àrea de Teoria de la Literatura i Literatura comparada de la UAB, la Institució de les Lletres catalanes i l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.

No pretendrem ara fer cap mena de resum de les xerrades en qüestió, recollides en Arts de poeta, però crec que pot ser útil fer-ne alguns breus comentaris. Cal recordar, en efecte, que David Jou, a més de poeta, és catedràtic de Física de la Matèria Condensada. Per cert que explicant que durant cinc anys va impartir també uns cursos optatius de Física Quàntica en la Facultat de Lletres, declarà: «S'aprèn molt ensenyant la mateixa matèria a públics diversos». La seva exposició està centrada en la influència del cinema en la seva obra, tema que es pot dir que ha cultivat preferentment. Joan-Elies Adell, valencià en exercici, dóna classes en la Universitat Oberta de Catalunya i fa una interessant exposició sobre les conseqüències damunt la lectura de la irrupció de la informàtica i del conseqüent esclat del ciberespai posat a la disposició de l'expressió artística.

La xerrada de Narcís Comadira és de les més atraients: no oblidem que Comadira, endemés de poeta, és un excel·lent pintor. Cal cridar l'atenció sobre el comentari que fa Pere Ballart en la seva breu presentació d'aquest poeta/pintor/articulista/gastrònom: «Tenim massa sovint el costum de comentar poesia de fa segles, i no recordem prou els teòrics que s'espera de nosaltres que també expliquem allò que s'està escrivint en aquest mateix moment». La comparança que fa Antoni Marí, professor de la Pompeu Fabra, entre les diferents virtualitats de l'escriptura (o literatura) i la pintura, queda ben clarament exposada en el paràgraf següent: «La pintura mostra la cosa mateixa. La poesia, en canvi, la descriu, sense arribar a mostrar-la mai... La lletra impresa, com un ajut per a la nostra imaginació, construeix imatges mentre llegim. Però les imatges sorgeixen de l'experiència de cadascun de nosaltres, de la imaginació i de la memòria del lector. I la indeterminació de la paraula, amb els seus infinits matisos, no fa possible ni construir una imatge precisa, cenyida, delimitada, com ho és la imatge de la pintura». Així, Marí arriba a la prou dubtosa conclusió que «el llenguatge no ens serveix per accedir a la realitat. De fet, el llenguatge ens impedeix arribar-hi, ens en separa, ja que prenem per real només les aparences de les coses, que són els noms que les coses tenen».

Marta Pessarodona ens dóna a conèixer la influència del jazz i de la música pop en la seva producció, amb algunes entretingudes anècdotes, i Àlex Susanna clou aquesta sèrie de xerrades revelant els seus deutes amb la pintura moderna (Cezanne, Morandi, Edward Hooper, Lucien Freud) i la música de Xavier Montsalvatge, a més d'aprofitar l'oportunitat per oferir una petita antologia dels seus poemes, com fan tots els altres participants, per descomptat.

Bartomeu Fiol, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.